Com funciona el telèfon de l'esperança? "Són situacions de risc imminent de suïcidi, per ser voluntari no n'hi ha prou amb tenir-ne ganes"

Barcelona

Aquest dimecres al Canadà i a -50 °C, un voluntari del telèfon de l'esperança es preparava per córrer 20 quilòmetres sobre la neu. Objectiu aconseguit. No només el de la cursa, sinó el principal: cridar l'atenció sobre la salut mental i recaptar diners per aquest telèfon, que fa més de 50 anys que atent i ajuda persones que necessiten ser escoltades. El voluntari és l'Oriol Carbonell, acostumat a córrer i també a escoltar qui ho necessiti.

Una setmana abans d'aquesta fita, l'Oriol explicava a El Balcó el seu objectiu i també parlava del telèfon de l'esperança i un xat per assistir als més joves. Parlem d'aquesta eina amb la Mireia Anglès, coordinadora dels serveis de voluntaris del telèfon de l'esperança, i la Cèlia Huertas, la companya de l'Oriol amb qui es combinen cada setmana els torns.

Demanar ajuda amb un 'WhatsApp'

El xat de joves del telèfon de l'esperança es va fundar fa dos anys, on van començar atenent 600 usuaris. Ara ja en són més de 8000. Abans d'aquest, no existia cap servei d'ajuda que operés a través de WhatsApp, i ho va fer per "donar resposta al malestar tan gran que hi ha entre els joves", ha apuntat la Mireia. Des de que va començar i fins ara, han atès al voltant d'11.000 persones.

Els qui busquen ajuda són joves que "se senten molt orfes". Tot i que la majoria conviuen amb la família i tenen amics, se senten sols, "no saben on recórrer" i ho acaben fent a través d'aquest xat. Darrere de la pantalla hi ha psicòlegs, però també més de 400 voluntaris, com la Cèlia i l'Oriol, i també gent jove amb ganes d'ajudar. Es fan torns de quatre hores i funciona les 24 hores tots els dies de l'any. La consigna més important: Respectar la decisió de qui demana ajuda.

Les orelles de l'esperança

Molts dels qui treballen tant al telèfon de l'esperança com al xat de joves tenen estudis en psicologia, però la Mireia ha explicat que "no és un requisit imprescindible". El que sí que és necessari són les formacions que han de rebre els voluntaris quan es volen incorporar. Han de seguir unes normes molt estrictes i tenir una certa situació vital i competències: "Estem acompanyant persones en moments molt durs, en situacions de risc imminent de suïcidi, per ser voluntari no n'hi ha prou en tenir ganes d'ajudar".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Una d'aquestes voluntàries és la Cèlia Huertas que recorda com va ser el primer missatge que va atendre. Era un noi i no recorda que fos una conversa difícil, però sí el "pànic horrorós a què tot es compliqués". Ara després d'un any se sent més tranquil·la i forta, i també l'han ajudat els grups de supervisió on poder compartir situacions i sentiments.

L'origen: un sacerdot caputxí i un dos cavalls

El telèfon de l'esperança va néixer l'any 1969 a mans del sacerdot caputxí, Miquel Àngel Terribas. La seva neboda, la periodista Mònica Terribas, ha explicat com va viure els inicis d'aquest telèfon durant la seva infntesa. Durant la setmana, el seu tiet tenia una persona que l'ajudava a atendre trucades, però el cap de setmana eren ella i els seus germans els qui anaven a fer guàrdia: "Tirava de nebots i ell anava d'una punta a l'altra com una baldufa en un dos cavalls allà on se'l necessitava".

Casos per demanar extrema unció, noies embarassades que s'havien quedat sense casa i mil situacions més que el sacerdot Terribas atenia a través del telèfon. "Era incansable, va morir molt jove, però afortunadament s'ha convertit en el servei que ell volia". Un servei on tothom pot demanar ajuda i on el més important és "la discreció de les orelles que escolten".