L’alcalde de Vidreres s’enfronta a 14 anys d’inhabilitació pel cas dels nomenaments irregulars a la Policia Local
La fiscalia sosté que va actuar en connivència amb l’aleshores inspector i dos agents per esquivar concursos públics
Jordi Camps, alcalde de Vidreres, en una imatge d'arxiu / acn
La fiscalia demana 14 anys d'inhabilitació per a feina o càrrec públic a l'alcalde de Vidreres (Selva), Jordi Camps, pel cas dels suposats nomenaments il·legals al cos entre els anys 2020 i 2021. L'acusa d'un delicte continuat de prevaricació administrativa i sosté que va actuar en connivència amb l'aleshores inspector i dos agents que van acabar ascendint per esquivar concursos públics: "Van portar a terme un ús irregular dels mecanismes legals per aconseguir el seu objectiu". L'inspector s'enfronta a 10 anys d'inhabilitació pel mateix delicte i per a cadascun dels dos policies sol·licita multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió per a feina pública per un delicte continuat d'acceptació de nomenament il·legal.
L'origen de la causa és una querella interposada per l'advocat Benet Salellas en representació d'un policia que hauria resultat perjudicat arran dels nomenaments que es van fer per substituir l'inspector.
Un cop tancada la instrucció, i després que l'Audiència de Girona rebutgés l'arxivament del cas sol·licitat per la defensa, la fiscalia ha formulat l'escrit d'acusació contra l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, l'aleshores inspector de la Policia Local i dos agents. El ministeri fiscal situa l'inici de les suposades il·legalitats l'agost del 2020, quan l'inspector va sol·licitar una comissió de serveis per marxar a un altre destí.
La fiscal sosté que l'alcalde, l'inspector i els dos policies acusats -el posterior cap del cos i un agent- es van posar d'acord per "esquivar la legalitat vigent" i "evitar els controls públics d'un procediment de nomenament públic", que obligava a convocar un concurs.
Així, l'inspector va fer un informe el 15 de setembre del 2020 assenyalat que era "urgent" habilitar els dos agents en actiu perquè assumissin les tasques de caporals un cop marxés al nou destí. Segons la fiscalia, l'inspector va actuar sabent que els dos candidats "no complien els requisits d'antiguitat" i no es va saltar "els principis d'objectivitat, mèrit, capacitat i igualtat d'oportunitats" quan els va proposar per a l'ascens. "Hi havia altres policies locals que havien presentat la seva candidatura i que complien els requisits de la normativa", afegeix.
L'acusació pública sosté que, arran d'aquest informe, l'alcalde va dictar un decret el 18 d'agost del 2020 nomenant els dos agents com a caporals de la Policia Local "prescindint totalment i absolutament el procediment legal establert". L'endemà, va fer un altre decret aprovant la comissió de serveis de l'inspector, que entrava en vigor a mitjans de setembre. Els dos policies van acceptar l'ascens i "van exercir les funcions de caporals exhibint els galons que són propis de la categoria professional" quan estaven de servei.
Segons la fiscalia, el primer toc d'atenció advertint de la irregularitat del procediment va arribar del secretari municipal, que a principis de setembre va advertir que el decret era "nul de ple dret". L'alcalde va dictar aleshores un nou decret de revisió de l'anterior i va acordar la suspensió de l'execució dels nomenaments dels caporals.
Dos dies després, el 8 d'octubre del 2020, va emetre un altre decret d'alcaldia reorganitzant la Policia Local i nomenant un dels policies com a nou cap del cos. La fiscalia argumenta que ho va fer, de nou, saltant-se el procediment legal que exigia "una convocatòria pública i un sistema de concurs". A finals de mes, el secretari municipal va tornar a alertar que calia convocar una oposició per cobrir el càrrec.
L'alcalde "persisteix"
La fiscal exposa que l'alcalde va "persistir en la seva voluntat de nomenar l'acusat com a cap" sabent que no complia els requisits legals i que el procediment no era el correcte i va convocar un procés de selecció "amb caràcter de màxima urgència" per als dies 3 i 4 de desembre. L'únic participant era el cap del cos que va acabar aconseguint la feina. El 22 de febrer del 2021 l'alcalde va acordar assignar un plus econòmic de 12.089,58 euros anuals al processat "atesa la seva habilitació com a cap de la Policia Local".
El policia que no va poder presentar la seva candidatura va recórrer el nomenament i va acabar portant el cas a la justícia. El jutjat contenciós administratiu 2 de Girona va estimar un recurs contra el decret del 10 de gener del 2021 i el va anul·lar i deixar sense efecte.
La fiscalia acusa l'alcalde i l'aleshores inspector d'un delicte continuat de prevaricació administrativa. Per a Jordi Camps sol·licita 14 anys d'inhabilitació per a feina i càrrec públic i per al policia 10. Als dos agents beneficiats de les suposades irregularitats els acusa d'un delicte continuat d'acceptació de nomenament il·legal i demana per a cadascun d'ells multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió de feina pública.
En concepte de responsabilitat civil, estableix que es fixi en el procés d'execució d'una eventual condemna si l'agent que després es va convertir en cap del cos va cobrir "quantitats il·legalment" per exercir el càrrec.
