Eduard Sola, sobre el seu discurs als Gaudí: "Em sap greu que la polèmica hagi amargat la felicitat post premi"
El guionista repassa els seus inicis en aquest sector i revela alguns detalls dels primers guions de 'Casa en flames', pel·lícula per la que ha estat guardonat
Barcelona
L'han aplaudit molt pel discurs que va fer la nit de dissabte a la gala dels Premis Gaudí, on va recollir el guardó pel guió de 'Casa en flames'. Però l'ésser humà té tendència a quedar-se més amb les crítiques que els elogis, lamenta Eduard Sola: "El meu discurs parlava només de mi. Em sap greu que la polèmica hagi amargat la felicitat post premi", ha dit a l'Aquí Catalunya.
El guionista es refereix a la reivindicació que va fer dalt de l'escenari dels seus orígens xarnegos, i del model d'integració i l'escola pública. Paraules que han dividit l'opinió entre els que l'aplaudeixen i els que creuen que aquest relat fomenta la catalanofòbia perquè apuntala la idea que l'opressió dels que van venir de fora va ser per no ser catalans, no per una qüestió de classe. Això sí, la frase final del seu discurs la continua reiterant: "Braços oberts des de la cultura i sempre en contra de la xenofòbia. No farem un país millor si no és des de la comunitat i entre tots".
Eduard Sola (Barcelona, 1989) va entrar a l'ESCAC pensant que seria director, "després vaig veure de què anava allò i com d'esgotadors eren els rodatges i vaig decidir que no". Apassionat d'explicar històries i del cinema, va trobar en l'art d'escriure guions la seva feina. Una professió que li permet fer i desfer, que és extremadament tranquil·la, com descriu ell mateix. A dia d'avui, es considera un artesà: escriu les seves hores i després desconnecta, com una feina qualsevol.
El personatge de la Clara Segura era una dona russa a les primeres versions
En aquesta conversa a l'Aquí Catalunya, Sola també ha parlat del seu procés creatiu, de les reunions que mantenia amb el director Dani de la Orden el 2020 (en plena pandèmia) per escriure la pel·lícula i d'alguns dels detalls dels personatges que van anar evolucionant amb les versions del guió. Una d'elles, el personatge de la Blanca (Clara Segura), que és la que més va canviar. "Primer era una jove d'origen rus que no parlava català. I aquest personatge va canviar perquè no li fèiem cap favor a les noies russes. De fer aquesta reflexió, se'ns va acudir crear un personatge-espectador, que és el que ha acabat fent la Blanca a 'Casa en flames'", revela.
Un altre canvi: el joc de psicologia gestalt. En les primeres versions, no era un incendi el que s'havien d'imaginar els personatges sinó una inundació. "I realment, no tenia tant de sentit tenint en compte el final de la pel·lícula", per això recorda -divertit- que sempre està bé deixar reposar uns dies les coses.
La sitcom i 'Casa en cendres'
El gènere de la comèdia assegura que és el que més li costa, i és irònic tenint en compte que formarà part de l'equip de guionistes que ja estan treballant en la sitcom que prepara el 3Cat. Sola diu que "ens ho hem d'imaginar com un 'Friends', amb públic, 30 minuts de capítol, amb comèdia i converses i personatges que aborden la intergeneracionalitat". Les expectatives són altes, perquè una sitcom "és dificilíssima: no hi ha efectes ni recursos cinematogràfics", però ja avança que creu que funcionarà molt bé.
Preguntat per la possible segona part de 'Casa en flames' ('Casa en cendres', com se l'ha anomenat) a dia d'avui promet que és només un document al seu ordinador, una primera versió que es va omplint però que encara ha de trobar "una millor història que la de Casa en flames". Si no la igualen o no la superen, no la tiraran endavant. També preguntat sobre una nova 'Barcelona, nit de Sant Jordi'
Laura Estrada
Periodista, part de l'Aquí Catalunya i del podcast Agafa el telèfon. Acaricio gats i odio la pinya.
