Puzles de pell per curar ferides que no tanquen

Barcelona

Quan et fas una ferida, el pitjor són els primers dies. La ferida està oberta, cou i es pot infectar. Però a moltes persones aquests primers dies s'allarguen anys. Com el cas del Xavier, qui ha estat "al voltant de dos anys", amb ferides obertes. I no només això, sinó que se li feien més i més i havia d'anar cada setmana, com a mínim, a l'ambulatori a curar-se-les. Sempre tapat i pendent d'on tocava la cama.

Ha estat un grup d'infermeres de la unitat de ferides cròniques de l'atenció primària de Metro Sud de l'ICS les que han trobat una solució a aquestes ferides cròniques: empelts de pell. Un puzle de trossos mil·limètrics de pell que es posen sobre la ferida i que, després d'unes setmanes, l'acaben tancant.

Esclaus de les ferides

La cama esquerra del Xavi no es curava. De genoll cap avall les ferides li duraven anys, amb cures necessàries cada setmana. Havia de portar sempre un "embenat especial, com de neoprè"; a l'estiu no es podia banyar ni a la piscina ni a la platja, i tampoc posar-se pantalons curts i, si ho feia, havia de vigilar constantment que no toqués res, perquè qualsevol fregament comportava una nova ferida.

Tot plegat li passava arran d'una operació que el va deixar amb una trombosi. El pitjor ha estat els últims dos anys, quan li va quedar la cama destrossada: "Ha sigut un malson". La solució va arribar el 7 d'octubre a mans de la Núria Martínez, infermera del CAP de Martorell i de la unitat de ferides cròniques qui ha explicat com de dur és viure amb ferides obertes, tan física com psicològicament. "Són esclaus de les seves ferides", ha constatat, "sempre pendents de quan han d'anar a curar-se-la, la mala olor, el patiment.

Un puzle de pell

Fins ara s'havien fet intervencions per tancar ferides a hospitals, on es posava un tros de pell sobre el tall i els pacients s'havien de quedar ingressats entre dues i tres setmanes a l'hospital. Aquest cas és diferent perquè es fa a l'atenció primària i s'envia els pacients a casa el mateix dia.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El tractament consisteix a treure petits bocins de pell de la cuixa, d'un centímetre quadrat, de manera molt superficial per reduir el sagnat. Aquests bocins es posen sobre la ferida, es fan unes cures "i ja està", ha explicat la Núria. A mesura que passen els dies, els empelts "es fan cada vegada més grossos, s'uneixen i acaben tapant el llit de la ferida". Funciona com un puzle: "Ara bocí més gros, ara un de més petit i acabem encaixant les peces per cobrir-ho tot".

Una feina de la primària

Aquesta solució l'han trobat la Núria i la seva companya, Gemma Trujillo, a força de llegir i investigar, fins i tot en el seu temps lliure. Es va fer una prova pilot al CAP de Martorell durant tres mesos i, vistos els bons resultats, ja han començat a formar noves infermeres i han obert quatre consultes noves.

Martínez s'ha queixat, però de la manca de rcursos que hi ha per poder investigar: "És una lluita amb el sistema".