La ruta del Bacalao abans de la ressaca

Barcelona

A vegades cal fer un viatge al passat. Un viatge que barregi oci, matinades, alcohol, drogues, amistat i música. Una música que transporta directament als 80 i als 90. Una música que representa el fenomen cultural que tenia epicentre a València, però que mobilitzava joves de tot arreu i de tota mena. Un fenomen cultural que va representar una nova forma d'oci, molt adrenalítica, i que va acabar sent massiu; demonitzat per alguns, adorat per altres.

És la ruta del Bakalao. Una ruta que ha deixat una ressaca que encara dura sobretot per la curiositat que genera. I ara ha estat la Laia Vinyas qui ha escrit 'Aquí baix', una història de la ruta del Bakalao al sud de Catalunya. I ho ha fet inspirada en les històries que els seus pares li van explicar i la documentació que s'ha escrit, com“¡Bacalao! Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1985", de Luís Costa, amb qui ha conversat sobre la ruta.

La ruta

La història dels seus pares només ha estat la llavor d'inspiració per escriure 'Aquí baix'. "No ha preguntat tant, ha investigat i ho ha calcat", ha admès la Tere, la mare de la Laia. Es va documentar llegint alguns dels periodistes que més han investigat aquesta etapa, com Luís Costa. L'autor és una de les persones que més ha estudiat la ruta del Bakalao, un nom de què ell fuig per la "lectura sensacionalista i esbiaixada" que en van fer els mitjans de comunicació.

L'origen ve d'una botiga i dos amics valencians. Ho explicava al llibre Juan Santamaría, un dels DJ pioners de l'escena, va deixar de punxar als 33 i va muntar ZigZag, la primera botiga especialitzada en el món del DJ. Allí, un client de Sagunt i un amic seu es van posar a escoltar la música mentre deien "Oye, esto es un bacalao tremendo" fent que tothom qui estava allà es preguntés què era el bacalao. La resposta: "La música que ens ha arribat". A partir d'aleshores totes les novetats van anar a parar a la cubeta de 'bacalao'. La K va venir després.

La pèrdua de l'essència

La ruta "va començar com un moviment contracultural, fora de la norma", ha detallat Viñas. Era una "reacció al tardofranquisme fosc", ha apuntat Costa, que va fer que els joves, sobretot valencians i madrilenys, poguessin gaudir de l'expressió cultural, una llibertat que havia estat "impedida. Després, però es va massificar i va "perdre l'essència".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Una essència que no es podrà recuperar mai perquè, tal com ha destacat Costa, no és probable que es torni a repetir. Principalment per la llei de l'any 33 que permetia obrir les discoteques les 24 hores, exceptuant les dues per netejar: "Però la gent es quedava a dins, amb les llums obertes fent percussions". Els joves, però, continuen buscant el seu oci: "Hi ha raves, s'ho munten a la seva manera".

La curiositat feta novel·la

A la Laia Viñas li hauria agradat viure la ruta que va acabar quatre anys abans que ella naixés. Ha escoltat, però, històries de la gent que l'envolta allà baix, a les Terres de l'Ebre: "Tothom t'ho pinta com una cosa única i irrepetible". I també de la parella que apareix a la portada del seu llibre: un noi amb ulleres de Sol al costat d'una noia que mira a càmera, tota vestida de negre; són els seus pares, amb qui ha tingut una "relació molt estreta", on la festa ha estat un tema comú. La seva mare, la Tere, ha explicat com ella havia anat fins a València durant tres dies de festa: "Dormia al cotxe i hi havia llocs on et podies dutxar".

Tot plegat va inspirar Viñas per escriure una novel·la on el fil conductor és l'amistat i les ganes d'escapar de la vida quotidiana d'un grup d'amics, amb la presència de les drogues, però sense donar-li la importància que durant tots aquests anys se li ha volgut donar.