Jaume Roures: “El lloc més miserable d’Espanya on he estat és La Model”

Barcelona

Jaume Roures, natural de Barcelona, és conegut per la seva llarga trajectòria dins el món de la producció. Roures va ser un dels fundadors del grup Mediapro, on actualment ja no treballa. Entre els seus projectes més recents, destaca la participació a la pel·lícula guanyadora del Premi Gaudí a la millor pel·lícula 'El 47'. Jaume Roures connecta el seu Llapis de Memòria.

Comença el Llapis de Memòria amb ‘Respect’ d’Aretha Franklin, una cançó que la considera revolucionària, “veníem de boleros i coses d’aquestes, i va ser una ruptura. Aretha Franklin ha estat una cantant molt religiosa, gairebé 60 anys després aquesta cançó segueix vigent”.

A partir d'aquí ha parlat sobre els seus inicis al món laboral, “vaig començar a treballar als 12, però legalment era als 14. Vaig començar a una linotípia”. “Abans no hi havia més pebrots que començar a treballar jove. Vaig treballar també a la bodega de Sepúlveda als estius”. “Abans vaig estar a una gestoria, i després vaig passar a Edicions 62”, ho tenia al costat de casa, va veure un cartell i es va unir.

Ha esmentat, també, com era la Barcelona dels 60, la qual descriu com a grisa, “una rutina grisa i fosca, sense massa perspectiva”. Explica com ell mai ha somiat amb cap feina quan era un nen, “quan era petit mai he pensat a ser bomber ni res, per tota la situació de postguerra, franquisme..., soc fill de mare soltera. Fins a l’any 80 i molt, els fills de mares solteres no podien ser advocats ni res, era per llei, fills del pecat”.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Seguidament, ha tractat el món de la indústria cinematogràfica avui dia, “tenir idees de projectes està molt bé, però si no les materialitzes no serveix de res”. “Estic a un sector privilegiat, perquè fas coses que després les veus al cinema, a la tele, a xarxes... i tot això et porta a fer més coses”. “No tinc xarxes ni n'he tingut mai, per tant, vaig molt tranquil, estic, entre cometes, enganxat a la feina”. “No tinc pensat jubilar-me, quan em mori em jubilaré”, puntualitza.

Sona ‘Epitaph’ de King Crimson, “eren salts qualitatius, aquí veníem del bolero i de les sintonies de la ràdio, i això era un altre món. Ara que la torno a escoltar m’adono que hi havia molta qualitat musical”. Tot i que l'empresari mai ha estat un gran seguidor de la música, explica que quan una cosa li crida l'atenció s'enganxa, a més, en els seus entorns de militància, els seus companys li recomanaven música. “Va ser una de les èpoques on vaig ser a la presó, el foc va anar esclatant poquet a poquet”. “Entro en política molt jovenet, el meu pare adoptiu era un militant del PSUC”, explica Roures. “Aquella època era molt diferent d’ara, hi havia grups diferents perquè llavors no hi havia res, ni llibres ni programes, quan la gent volia fer coses al final trobava algú”, “jo ja en tenia prou amb en Franco”.

Continua el Llapis amb ‘Que Volen Aquest Gent?’ de Maria del Mar Bonet, un tema valent per denunciar els assassinats del franquisme. “A mi em van detenir 7 cops, vaig fer bingo, vaig estar a comissaria dues o tres setmanes”. “No m'he oblidat de les detencions, però no és una cosa en què pensi”. Sobre les estades a presó ha esmentat que “sempre he tingut molta capacitat d’adaptació”, “a mi no em molestava estar barrejat amb tothom i jugar al frontó”. "Un dels llocs més miserables d’Espanya on he estat és La Model”. També, ha explicat que va llegir molts llibres de Freud perquè els funcionaris no sabien controlar massa bé les coses.

Sobre haver estat detingut 7 vegades: “era molt babau i no feia les coses massa bé, només vol dir que el meu compromís va durar molts anys”. “Quan llegeixo ‘a casa vam obrir una ampolla de cava quan va morir Franco...’ penso, doncs ja podríeu haver fet més coses a part d’obrir una ampolla”, sentencia Roures.

Sona ‘Com un arbre nu’ de Lluís Llach, “vaig fer una pel·lícula que era la vida d’en Llach ‘La revolta permanent’, i explica com allà a París se sentia molt sol. Jo no vaig anar a l’exili, vaig marxar al 74 perquè a la presó vaig agafar una malaltia, i aquesta sensació que explicava a la pel·lícula la vaig tenir a París”. “Sempre he tingut un rol molt contradictori, la França que va tancar el meu pare a Argelers i la França que acollia els refugiats del franquisme”.

Jaume Roures, recentment ha sortit del grup Mediapro i així ho ha explicat al programa, “després de 30 anys, la situació no és la mateixa, i la incomoditat que creava en aquestes èpoques que deia abans, la seguia mantenint i als accionistes no els semblava bé. Quan vaig marxar de TV3 vaig estar un temps tocat, però quan vaig sortir de Mediapro no vaig sentir res”.

Sona ‘Me va la vida en ello’ de Silvio Rodríguez, una cançó amb la qual se sent molt identificat, “m’agrada la cançó perquè m’identifico plenament”. Roures ja ha mostrat la seva inclinació política, i ha dit el següent sobre ser un empresari amb la seva ideologia, “no em considero un superempresari d’èxit”, “és la manera de voler desprestigiar unes idees”.

També ha tractat el tema de fer projectes audiovisuals tot i arriscar-se a que no tinguin èxit en un futur, “nosaltres vam fer els primers documentals sobre el canvi climàtic, l’obsolescència programada... sempre hem estat a l’avantguarda i el tema no era si guanyarem diners o no”. Per altra banda, tot i haver participar a 'El 47', ha estat eliminat dels crèdits de la pel·lícula, “la mediocritat i la mesquinesa moltes vegades va de la mà”. “Als meus fills sempre els deia que s’ha de ser generós i tal, però no us fieu de ningú”, afirma Roures.

Sona ‘Billie Jean’ de Michael Jackson, “redescobreixo en Michael amb aquest vídeo que va ser una revolució mundial”. A partir d'aquí ha explicat com va accedir a TV3, “érem uns 540 candidats per entrar a TV3, era una convocatòria oberta”, “vaig anar passant proves, i l’últim dia ens van fer triar entre realitzadors o productors, i jo vaig dir productor. Va ser una prova de producció que vaig resoldre bastant bé”. “Em vaig fer productor d’informatius i després vaig agafar esports”.

Parla sobre l’amistat amb Johan Cruyff, “en Johan, que era molt desconfiat, em va veure negociar, i li va arribar a sorprendre la meva independència, els dos veníem del carrer i ens enteníem bastant bé. El vaig ajudar durant molts anys”.

Posem el punt final del Llapis de Memòria de Jaume Roures amb Played-A-Live (The Bongo Song) de Safri Duo, una cançó que el trasllada als viatges en cotxe amb els seus fills, “soc un enamorat dels meus fills, em sembla una bona definició”, “crec que he complert les responsabilitats paternes i crec que ells dirien que sí”. “Com a avi ho porto bastant bé, la meva filla és igual de controladora que jo”, conclou el productor.

La playlist del Llapis de Memòria de Jaume Roures

• Respect - Aretha Franklin
• Epitaph - King Crimson
• Que volen aquesta gent? - Maria del Mar Bonet
• Com un arbre nu - Lluís Llach
• Me va la vida en ello - Silvio Rodríguez
• Billie Jean - Michael Jackson
• Played-A-Live (The Bongo Song) - Safri Duo