Expedient Tiscar: el pànic satànic en "els tres de West Memphis" (segona part)
Segona part i desenllaç de l'Expedient Tiscar doble sobre l'assassinat de tres adolescents l'any 1993 als Estats Units, falsament atribuït a rituals demoníacs
Expedient Tiscar: el pànic satànic en "els tres de West Memphis" (segona part)
20:25
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1737370523907/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Si us vau perdre la primera part, recupereu-la al podcast (aquí) abans d’escoltar aquesta segona entrega
Barcelona
Un agent de la condicional que vigila els menors d’edat amb antecedents, de nom Steve Jones, troba a la ciutat de West Memphis, a l’estat d’Arkansas, els cadàvers de tres ens assassinats de manera salvatge, un d’ells mutilat en els genitals. Quan veu l’escena del crim, aquest agent, que no es policia, diu que “per fi el Damien ha matat algú”.
El Damien és un dels “tres de West Memphis”, un dels tres nois processats sense proves, i amb interrogatoris del tot dubtosos i confessions forçades, acusats d’haver sotmès els tres nens morts a un ritual satànic. Però la mala praxis no s’acaba aquí: no tenen l’arma del crim, però si cal, se la inventaran, i sense que se sàpiga ben bé per què, el fiscal John Fogleman ordena buscar en el llac que hi ha al costat del parc de caravanes.
No volen que busquin en qualsevol lloc sinó en el fons darrera del tràiler on viu el Jason, un dels processats. En qüestió de minuts, el dispositiu s’acaba perquè han trobat el que volen: un ganivet, d’uns 22 centímetres de llarg i de fulla de serra, i que asseguraran que és l'arma del crim.
Segons el forense, la mutilació al Chris Byers podria haver-se fet amb el ganivet que li ensenyen, però no pot especificar-lo. El doctor explica que és una operació de precisió el que s’ha fet, perquè només falta la pell del penis. Però en les vores de les ferida s'observa que no es va fer amb un bon pols.
No és un tall seguit, sinó molts talls fets de manera irregular. Les marques, observa el forense, mostren un gir d’un ganivet i no creu que les puguin haver fet dins de l’aigua, d’on van rescatar els cossos. Considera que seria una cosa dificilísima. I més amb el ganivet de 22 centímetres que li ensenyen.