Imprescindibles i ciutadans de segona

Barcelona

Cuiden els nostres grans. Serveixen canyes, condueixen taxis, maten els porcs que després comprem trossejats a la xarcuteria. Ens porten un sushi a la porta de casa quan arriba l'esgotament divendres a la nit. Ens atenen a urgències a mitja matinada i es torren al sol per collir taronges per al nostre suc. Fan hores i hores a la carretera per transportar tot el que necessitem per viure. Són treballadors anònims i han nascut fora d'Espanya.

Durant la sèrie de reportatges de SER Catalunya 'Immigrants i imprescindibles' hem constatat que sense aquestes persones nascudes fora, l'economia catalana quedaria estancada. Estan lleugerament sobrerepresentats al mercat laboral regulat: són un 26% dels treballadors, malgrat ser un 25% de la població. I no cal ni parlar de l'economia irregular. A més, copen els llocs de treball més precaris, en sectors que tenen convenis amb els salaris més baixos i més proclius als pagaments il·legals o la subcontractació fraudulenta.

A tot això, cal sumar-hi els discursos d'odi que ja es fan servir descaradament des de formacions polítiques amb cada vegada més poder a les institucions i altaveus mediàtics potents. Per als immigrants el racisme no és una cosa teòrica. “Ser negre aquí sembla un delicte”, explica Mamadou, cuiner. “Les fake news ens volen posar en guerra entre persones que convivim aquí”, conclou Luz Amparo, cambrera de pis. I Munir, taxista, resumeix les contradiccions del racisme: “Diuen que els immigrants no aporten res i viuen d'ajuts. D'acord, perfecte. Diuen que els prenen la feina. A veure, o ajudes o feina. Totes dues coses no”.

Les mentides apuntalen aquests discursos d'odi que les dades, tossudes, rebaten. Se'ls posa una catifa vermella als immigrants per entrar a Espanya? No, ni tan sols aquells que fugen de les guerres: les demandes d'asil tenen un 90% de denegacions. Els immigrants ja són gairebé la meitat de la població catalana, com creuen molts catalans segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió? No, són un 25% de la població. Els immigrants saturen el sistema sanitari? No, les consultes són un 11% del total, clarament per sota del percentatge de població que representen. Segons el ministeri, a Espanya els estrangers representen un 10% dels ingressos de la Seguretat Social i només l'1% de la despesa del sistema.

No es pot parlar d'immigració sense parlar de drets humans, però tampoc sense parlar d'economia, demografia, convivència. El que no es pot pretendre és que persones que estiren l'economia i generen riquesa, persones sense les quals els engranatges del sistema griparien, tinguin una vida menys plena per no haver nascut a Espanya. Són immigrants, sí. Però són els nostres veïns, companys, conciutadans. Mares i pares, amics, familiars. Són imprescindibles, sí. Però encara que no ho fossin, no mereixen ser tractats com a ciutadans de segona.

Únete al canal de WhatsApp de la SER