Els immigrants que integren altres immigrants

La Roca del Vallès (Barcelona)

A la presó de Joves, on hi ha presos d'entre 18 i 25 anys, més del 80% són estrangers, especialment magrebins. "Ens arriben interns amb unes dificultats molt particulars i no comprenem el seu context. L'idioma és un problema; l'altra barrera és la cultura, i la tercera: la religió. I, de vegades, ens costa molt entendre'ns", admet el Pau, que és funcionari de presons. "Els mediadors ens ajuden molt", afegeix, assenyalant al Mehdi, un 21 mediadors culturals que hi ha a les presons catalanes.

En Mehdi va créixer al Marroc, però fa 20 anys que viu a Cataluña on s'ha format com a integrador social i ara treballa amb joves immigrants empresonats per inculcar-los la multiculturalitat i ajudar-los a comunicar-se. "La ignorància comporta grans problemes d'adaptació i, per tant, també de reinserció. Parlem de joves que han tingut un procés educatiu molt pobre o, directament, no n'han tingut", explica.

"A la meva cultura, tenim inèrcia a ser molt expressius i elevar el to"

En Mehdi i en Pau coincideixen que molts conflictes "comencen per tonteries o petits malentesos". "A la meva cultura, àrab marroquí, tenim inèrcia a ser molt expressius i elevar el to de veu", diu en Mehdi. "I aquí a la presó, això s'interpreta com estar enfadat o parlar de forma agressiva", afegeix. El mateix exemple utilitza en Pau: "Ells tendeixen a parlar molt aprop i, t'ho pots agafar com quelcom ofensiu perquè ens resulta violent, però per ells és una mostra d'apreci i confiança".

En aquests casos és quan intervenen els mediadors culturals. "Expliquem als funcionaris que l'intern no està enfadat ni li ha faltat al respecte, sino que hem de trencar un codi cultural", explica en Mehdi que fa el mateix amb el pres. "Li fem entendre que ha de començar a parlar amb el mateix to de veu amb el que li parlen, ser més amable amb la seva expressió i demanar interpretació si la necessita".

"Això ni aquí és la teva vida"

A una sala a l'àrea de comunicacions en Mehdi es troba amb l'Omar, un pres amb problemes d'apatació i conducta amb qui fa set mesos que treballa per millorar la seva adaptació. Com ell, és d'origen magrebí i es porten pocs anys. "Crea distància el fet de ser jove. Et recriminen que has tingut una vida fàcil i ells no. Aquí és on començo a fer consciencia: a la vida pots triar. Malauradament, fins ara, no has triat bé. Però això, la presó, no és la teva vida. Això és un parèntesis. I jo m'ofereixo a ser la teva referència, si tu vols, per acabar obtant a tot el que et plantegis", comparteix en Mehdi.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Tots els professionals penitenciaris que treballen amb aquests joves coincideixen que els interns tenen molta desconfiança en el sistema. "I és lògic", apunta en Mehdi, que assenyala que la majoria han estat menors no acompanyats. "Porten moltes institucions a la motxilla i si en un àmbit de llibertat ha estat molt difícil o impossible la reinserció, aquí tancats és encara complicat", afegeix.

"Tenim molts joves sense espectatives", diu la Mireia Trias, cap de programes d'educació social de la presó de Joves. "La meitat són preventius i hi ha un gran número que no tenen ningú fora i nul·les possibilitats de tenir documentació perquè tenen antecedents", afegeix. "No només això. Molts vivien al carrer i arrosseguen problemes de salut mental", diu. Per això, els suposa un repte "que sigui la presó qui hagi de reformar, transformar o fer alguna cosa per trencar la trajectòria de violència".

Naturalitzar el tabú: Classes de gènere i sexualitat a joves àrabs

Els mediadors culturals no només acompanyen funcionaris i presos per facilitar la convivència sinó que també col·laboren amb els professionals de tractament per adaptar alguns programes de manera que els interns no es tanquin en banda. "L'altre dia es donava el cas que havíem de treballar sexe i gènere amb un perfil d'intern àrab marroquí i musulmà", posa d'exemple en Mehdi. "És complicat perquè ens xoquem amb les limitacions religioses i culturals; amb temes tabú encara dins la nostra societat musulamana".

En Mehdi, com l'Ahmed i en Faisal que són la resta de mediadors culturals del centre penitenciari de joves, participen de les sessions i donen eines als educadors per aconseguir captar l'atenció d'aquests joves o impartir-los continguts que en altres circumstàncies els haurien fet tancar-se en banda. "El tabú és per evitar l'ofensa, perquè consideren que són temes personals que no es poden parlar amb lleugeresa", explica en Mehdi, que diu que amb tacte, context i comprensió, els interns van acabar "assumint el contingut que d'una altra manera haurien rebutjat, pensant que això no va amb ells".