Creixen les negatives familiars a la donació d'òrgans

Barcelona

El nombre de trasplantaments a Catalunya va baixar un 3'5% l'any passat respecte 2023. Se'n van fer 1.344, davant els 1.393 de 2023, que havia estat un any de rècord.

El director de l'Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, ha assegurat que no els preocupa no haver superat el rècord de l'any passat i admet que és probable que Catalunya hagi tocat sostre. Reconeix que, amb les actuals xifres, es fa difícil seguir pujant, però hi confia.

"Que estem al sostre? Ho haurem de veure perquè, efectivament, quan estem trasplantant tant per sobre de la immensa majoria de llocs del món, potser sí que estem al nostre límit. Però també és veritat que estan arribant noves tecnologies i que avui en dia s'aconsegueixen donacions i trasplantaments (de gent gran, per exemple) que abans no eren possibles. Per tant, jo crec que sí que seguirem avançant. Ara, que estem molt amunt, sí, sens dubte", ha dit en la presentació del balanç de trasplanpaments i donacions corresponents a 2024.

De mitjana, l'any passat es van fer 3,7 intervencions al dia. Tot i aquest lleuger descens, Catalunya té una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 165 per milió de població. A més, el 2024 ha estat el tercer millor any pel que fa als trasplantaments pediàtrics, amb 54 intervencions. Per centres, l'Hospital Vall d'Hebron lidera el rànking, un any més, amb 390 intervencions, sumant adults i pediàtrics. El segueixen l'Hospital Clínic i l'Hospital de Bellvitge.

Donacions i context cultural

La xifra de donants també es va reduïr lleument: el 2024 n'hi ha haver 381, tres menys que un any abans. Les negatives familiars a donar òrgans han pujat força: han passat del 15-20% habitual al 25'8%. La coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Belén Garcés, ha explicat que ara els equips que plantegen als familiars del malalt la donació són més actius, entrevisten més persones, i això fa créixer les negatives, proporcionalment. També ha apuntat altres motius: entre els candidats a donants, cada cop hi ha més persones grans (que tenen tradició d'estar molt 'aferrats' al cos) i més estrangers. Ni els uns ni els altres tenen naturalitzat l'acte de la donació per motius culturals.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Per intentar corregir aquesta situació, Salut posarà en marxa diverses accions divulgatives per sensibilitzar la població resident a Catalunya sobre la bondat de la donació. "Si en lloc d'un 25% de negatives continuéssim prop del 15-20% habitual, possiblement avui estaríem parlant d'un nou rècord d'activitat", ha lamentat Tort. " Pensem que un sol donant pot arribar a salvar la vida de vuit persones". Els responsables sanitaris esperen que, de cara als pròxims anys, aquesta situació canviï perquè la societat avança. Més de la meitat de les negatives familiars (el 53%) no tenen cap raó concreta.

El ronyó lidera les llistes d'espera

A 31 de desembre, a Catalunya hi havia 1.441 persones a l'espera d'un trasplantament d'òrgans. La gran majoria, 1.304, pendents de rebre un ronyó. Jaume Tort ha apuntat que l'envelliment explica part d'aquesta situació, ja que en haver-hi més gent gran, amb una alta prevalença d'insuficiència renal, també hi ha més persones que necessiten un ronyó nou. Però ara també la majoria de donants són d'edat avançada. "En realitat, hi ha més problemes per trobar donants per a pacients joves", ha afegit.

Pel que fa a la resta de persones en llista d'espera, 36 esperaven un fetge, 25 un cor, 57 un pulmó i 19 un pàncrees. D'aquestes persones, 13 eren pacients pediàtrics.

La trucada més esperada

Enric Peso va ser trasplantat de fetge el passat 9 d'abril. Ell mateix ha detallat que havia arribat a un estat crític, "m'estava morint". Li van proposar entrar en llista d'espera i el mateix dia que va accedir, a la tarda va rebre una trucada de l'Hospital Vall d'Hebron per anunciar-li que ja es podia fer el trasplantament. Ara, nou mesos després de la intervenció, "estic com si mai no hagués passat".