Expedient Tiscar: el pànic satànic en "els tres de West Memphis" (primera part)
Primer capítol d'un Expedient Tiscar doble sobre l'assassinat de tres adolescents l'any 1993 als Estats Units, atribuït a rituals demoníacs
Expedient Tiscar: el pànic satànic en "els tres de West Memphis" (primera part)
20:11
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1736766657551/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El maig de l'any 1993, tres nens de vuit anys no tornen a casa després de passar la tarda jugant al carrer amb dues bicicletes i un monopatí. Aquest cas es coneix amb el nom dels "tres de West Memphis", però aquests tres no són els tres nens desapareguts, sinó els tres nois que abans de ser jutjats, ja eren culpables, a ulls de la policia i de la ciutat, d'haver sotmès els tres primers a un ritual satànic.
Des de la dècada dels 80, als Estats Units s'havia estès l'anomenat "pànic satànic". I això explica per què aquest cas va ser enfocat d'aquesta manera de seguida que va córrer la notícia del crim dels tres nens. El pànic satànic era una creença, un convenciment, que els Estats Units es propagava en culte al Diable i que implicava sacrificis humans, i en els 90 està en ple apogeu.
Aquest pànic satànic el desencadena la publicació d’un llibre, d’un psiquiatre Laurence Pazder, i una pacient, però el satanisme i l’ocultisme l’havien posat de moda pel·lícules com L’exorcista, de l’any 73, o la Profecia, del 76. Arreu del país, es van registrant casos de suposats crims d’aquesta índole. Segons les estadístiques, fins a 120 casos es van etiquetar d’aquesta manera i cap es va poder acreditar.
En aquesta foto de l'agost de 2011, els tres acusats, Damien Echols, a l'esquerra, Jessie Misskelley Jr, al centre, i Jason Baldwin es preparen per a una conferència de premsa
En aquesta foto de l'agost de 2011, els tres acusats, Damien Echols, a l'esquerra, Jessie Misskelley Jr, al centre, i Jason Baldwin es preparen per a una conferència de premsa
Un culpable abans de ser jutjat
Hi ha un noi que reuneix moltes característiques per cridar l’atenció de Jerry Driver, que és el cap de qui troba els cossos, que era un agent de condicional juvenil. La descripció d’un satanista encaixa amb en Damien Echols. Vesteix de negre, amb abrics llargs i escolta música heavy, com Metalica.
La nova parella de la mare l'adopta i és quan es canvia el cognom. Però també canvia el seu nom. Busca un Sant catòlic i tria Sant Damià, que era un home que es va dedicar a cuidar leprosos en una illa. El considera admirable i decideix que és bon nom per a ell. Però, per a Jerry Driver, és una prova és del seu culte al diable, perquè el nen de la Profecia es diu Damien.
