Els jutjats de violència de gènere avisen que col·lapsaran: "No podrem atendre les víctimes"
Un centenar de magistrats especialitzats critiquen la nova llei que àmplia les seves competències perquè investiguin també els delictes sexuals però sense reforçar la plantilla, malgrat la sobrecàrrega que ja arrosseguen
Barcelona
Els jutjats de violència de gènere alerten que col·lapsaran i que en pocs mesos no podran atendre les víctimes. "No podrem. No tindrem força; no tindrem energia, i això es traslladarà a la víctima: No podrem atendre-les en condicions perquè nosaltres no estarem en condicions". Ho diu a la SER amb desconsol la degana dels jutjats de violència sobre la dona de Barcelona, Francisca Verdejo, arran de l'entrada en vigor aquest passat 2 de gener una nova llei que àmplia les competències d'aquests jutjats especialitzats sense atorgar-los més recursos.
A més dels delictes de maltractament en l'àmbit de la parella, a partir de setembre els jutjats de violència sobre la dona hauran de fer-se càrrec de la recerca d'altres delictes sexuals o per raó de gènere (com a agressions sexuals, matrimonis forçats, assetjament sexual o tràfic d'éssers humans) sense cap mena de reforç material ni personal. Això suposa pràcticament duplicar sense recursos els casos que investigaran uns jutjats ja per si mateix sobrecarregats.
"No crec que hi hagi cap jutjat de violència a Espanya que no vagi a col·lapsar perquè la violència sexual ha pujat moltíssim", afegeix el també jutge de violència sobre la dona de Barcelona i membre de jutges per a la Democràcia, Carlos Pascual Alfaro. "Si ens entren el doble d'assumptes d'agressions sexuals, que són molt nombroses i, en molts casos complicades, a la víctima no la hi atendrà adequadament", confessa. Verdejo recorda, a més, que Barcelona té "el trist honor d'estar al capdavant dels procediments contra la llibertat sexual".
Prop de 700 recerques extra per jutjat: "És absolutament inassumible"
Segons dades del Ministeri recollides pels magistrats especialitzats, el 2023 es van registrar 3.300 procediments judicials per delictes sexuals. Els encarregats fins ara d'investigar-los eren els jutjats d'instrucció. A Barcelona, n'hi ha 33. "Una simple operació matemàtica resulta que aproximadament cada jutjat d'instrucció portaria unes 100 causes penals. Però jutjats de violència contra la dona n'hi ha cinc", exemplifica Verdejo. "Aplicant aquest mateix criteri matemàtic [dividir les 3.300 denúncies entre els cinc jutjats de violència de gènere] veiem que ara ens tocaran gairebé 700 casos i sense cap increment de plantilla", il·lustra. "Seria l'enfonsament dels cinc jutjats de violència. És absolutament inassumible", lamenta.
Aquests centenars de casos se sumaran als casos de maltractament masclista per part de la parella o exparella dels quals, fins ara, s'encarregaven els jutjats de violència sobre la dona. I no són pocs casos. En els últims quatre anys, en el cas de Barcelona, tots els jutjats de violència de gènere arrosseguen una sobrecàrrega de treball del 30%. I la situació és encara més crítica en altres partits judicials, com el de Madrid, on, segons fonts judicials, per la quantitat d'assumptes registrats haurien de tenir dos jutjats especialitzats més dels que tenen.
Efecte contrari: Bandejar a les víctimes de maltractament
Encara que hi ha divergències en el si de la judicatura, en general, els magistrats especialitzats entenen i, alguns comparteixen, que siguin ells, els òrgans especialitzats, els qui atenguin les víctimes de violència sexual per a evitar la revictimització i donar-los un millor tracte, encara que adverteixen que per a això necessiten recursos. En cas contrari, la llei tindrà efectes nefastos, bandejant i desatenent a les víctimes.
"És molt millor que siguin òrgans especialitzats els que portin aquest tipus de delictes. Això és clar; serà una justícia de molta més qualitat i més eficaç, però només si hi ha mitjans personals i mitjans materials", reclama Verdejo. "Té sentit que portem aquests casos que tenen a veure amb el patriarcat, la desigualtat o els diferents rols de les dones i són delictes en els quals el component de gènere és molt important", afegeix Pascual Alfaro.
No obstant això, adverteix que la sobrecàrrega farà que "la violència de gènere en l'àmbit de la parella quedi diluïda per altres delictes que són molt nombrosos i també molt greus". "El millor tracte que suposadament ha de rebre la víctima, ara serà un pitjor tracte", conclou. "Si en una guàrdia coincideix, per exemple, que hi ha una batuda en un puticlub amb 10 víctimes i 8 detinguts, la víctima de violència de gènere per una agressió del seu marit fàcilment pugui quedar postergada", exemplifica.
La degana de violència sobre la dona afegeix un altre factor: la repercussió en la salut mental dels jutges i funcionaris d'aquests jutjats especialitzats. "Estar diàriament en un jutjat de violència contra la dona en contracte tan directe amb el dolor afecta molt la salut mental. Jo crec que no estaré en condicions d'atendre les dones amb aquesta càrrega de treball", confessa.
Nou mesos fins a la seva aplicació: "Ha d'estudiar-se urgentment"
La llei d'eficiència processal dona nou mesos de marge per a traslladar tots aquests nous assumptes als jutjats de violència sobre la dona, marcant com termini aquesta pròxima tardor. Fins llavors, el centenar de jutges i jutgesses que s'han organitzat esperen que el Govern faci un estudi per a dimensionar la plantilla necessària per a evitar el daltabaix del sistema d'atenció a víctimes de violència de gènere. "Igual caldria reconvertir jutjats d'instrucció en jutjats de violència sobre la dona", proposa Pascual Alfaro.
Altres magistrats i magistrades denuncien l'abandó i desconeixement que atribueixen a les institucions i els responsables polítics. La veritat és que una altra llei anterior, aprovada en 2022, ja incorporava la proposta que els jutges de violència de gènere assumissin també la recerca de delictes sexuals, però ho condicionava a una necessària dotació pressupostària. La nova llei recupera aquesta proposta però eliminant el condicionant de redimensionar els recursos. "Em crida moltíssim l'atenció la facilitat que té el legislador per a desdir-se, sense arribar a entendre l'abast d'aquesta reforma", critica Verdejo.
