Jordi Évole: "Avui dia tinc una relació d'amor-odi amb el periodisme"

Barcelona

Engega el seu Llapis de Memòria Jordi Évole, un dels periodistes actuals més reconeguts del país, el qual afirma ser un seguidor del programa "jo he sigut, i soc, oient del Llapis de Memòria, quan em van dir de venir, vaig acceptar encantat".

Es connecta el Llapis de Memòria de Jordi Évole amb 'La de la mochila azul' de Pedrito Fernández, una de les cançons més destacades de la seva infantesa. "No sé per què, la vaig aprendre quan era petit, se'm va quedar i la cantava a casa, això va ser la meva catapulta per convertir-me en el "mico de fira" de la família, i a qualsevol celebració em feien pujar a una cadira i la cantava", "una tieta meva va dir de portar-me a la televisió, però el meu pare va dir rotundament que no".

Jordi Évole és la primera generació de la seva família que va néixer a Catalunya, els seus pares es van conèixer a Cornellà, i va ser allà on anys més tard acabaria naixent el periodista. Ha explicat l'anècdota de com els seus pares van fer la primera presa de contacte al mateix bloc de pisos i com van acabar enamorant-se, afirma que la història és de "dues persones predestinades a conèixer-se". També ha esmentat la importància que té el seu cosí Alberto a la seva vida, ja que els primers discos que ell va tenir a les mans van ser heretats d'aquest mateix cosí, concretament, el primer disc que va tenir va ser el maxi single de 'Live is Life' d'Opus.

Amb 'Live is Life', Diego Armando Maradona estava escalfant amb una pilota mentre sonava aquesta cançó de fons, un moment que Jordi Évole titlla d'història del futbol, de fet, Évole es considera molt seguidor del futbol, i recorda els moments quan ell anava abans que comencessin els partits del Barça al camp només per veure Maradona entrenar i jugar, "Maradona, per mi, representa una cosa molt única en una persona tan coneguda, que és que una persona té el millor i el pitjor de l'ésser humà, i que no ho ha amagat, ho ha mostrat d'una manera molt descarada i sense complexos".

A part de Diego Armando Maradona, hi ha un altre Diego a la vida de Jordi Évole, el seu fill, "Maradona és el segon Diego més important de la meva vida, el primer és el meu fill, vam fer 18 i 50 anys junts", "no pots pretendre ser col·lega del teu fill, però sí que hi ha coses que fem plegats d'una manera molt de quedar amb un col·lega, com ara anar a veure el Barça", "el meu fill em cau bé".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Des de la perspectiva de la seva infància, el periodista parla sobre les seves vivències al barri de La Gavarra de Cornellà de Llobregat, "era una Cornellà dels descampats, on encara quedaven espais lliures. Amb el pas del temps s'ha perdut el concepte dels descampats, el descampat era el lloc on tu anaves a jugar a pilota, on anaves a fumar els primers cigarros i tot això s'ha anat apretant amb més edificis. Però era una Cornellà molt autèntica, jo crec que els anys 80 és una època molt autèntica, on una generació que havia arribat a Catalunya feia 20 anys ho donava tot pels seus fills, hi havia un orgull enorme quan la filla del celler del de sota de casa entrava a la universitat i ell t'ho deia. Hi havia un orgull enorme per donar als teus fills el que tu no havies pogut tenir". "Va ser una generació molt tocada per l'heroïna, jo recordo veure jonquis amb una sobredosi davant de casa". Évole afirma que el fet de veure persones molt afectades per l'heroïna quan era petit li ha donat una imatge molt negativa de totes les drogues.

Uns artistes que també són cornellanencs, són els Estopa, en Jordi Évole explica com els cantants vivien a escassos metres de casa seva i com els veia al descampat per la finestra de casa seva tocat la guitarra i passant el temps amb els seus companys. Posteriorment, Estopa i Évole es van conèixer i van realitzar una entrevista junts. Tot i que els de Cornellà no han sonat al Llapis de Memòria de Jordi Évole, ells són una part fonamental de la vida del periodista.

Sona 'Slowly' de Luis Eduardo Aute, i amb aquest tema, Jordi Évole repassa la seva vida sentimental, tant amb l'amor com amb l'ofici. "És una obra d'art, pel tempo que té, és Aute en estat pur i amb una capacitat de crear enorme. M'ha acompanyat durant el primer amor de la meva vida, he anat a concerts de l'Aute amb persones que m'he estimat molt", "em posa molt tendre aquesta cançó".

Al parlar sobre què pensaria el Jordi del passat del Jordi actual ha esmentat que: "No ho tinc clar, segurament el que estava a la facultat li agradaria. Però moltes vegades penso que tinc una relació d'amor odi amb l'ofici. L'he estimat molt l'ofici i m'ha donat coses que mai hauria tingut. No puc entendre la meva vida sense les entrevistes que he fet. Ara no sé si estaria disposat a pagar aquest preu".

Évole també ha repassat la seva trajectòria professional durant els seus inicis quan retransmetia els partits del Pubilla Cases amb el Carrusel, d'aquesta mateixa casa. Explica com ell era dels primers de marxar a casa quan sortia de festa a l'antic Razzmatazz per, l'endemà, poder anar a retransmetre els partits per la ràdio, "era molt feliç", afirma. A més, una part fonamental a la seva vida professional ha estat treballar al programa d'Andreu Buenafuente com a 'El Follonero'. "Per mi treballar amb l'Andreu Buenafuente era un somni" "No podria fer el tipus d'entrevista que feia si no hagués sigut el Follonero abans". "Té un punt del gamberrisme que després ha aparegut a molts programes de televisió, com per exemple el mateix Broncano. Hi ha un punt d'antiprotocol, de fugir de la cerimònia i de la solemnitat que tenen els mitjans de comunicació que ens va molt bé. La solemnitat em posa molt nerviós."

Per altra banda, també ha tractat la polarització política que viu el país actualment, i com les etiquetes polítiques no permeten relacionar-nos amb certes persones, "vivim un moment com a país una mica complicat a l'hora de buscar una certa transversalitat, aquesta polarització s'ha traslladat molt a Madrid, l'eix no és el nacionalisme, l'eix és esquerra o dreta". "Acabo fent el programa que vull fer, el que em batega, no em guio per si em diran 'què fas fent la promo amb Mario Vaquerizo' o 'què fas entrevistant en José María Aznar'". "Al carrer el que reps és carinyo, que la gent et proposi convidats, ho trobo un miracle", diu Évole.

Relacionat amb la política, sona 'Flaca' de Calamaro, i Évole diu que ell faria una entrevista a Andrés Calamaro sense dubtar-ho. "Jo he estat a un concert de Calamaro, i entre cançó i cançó va fer un discurs en contra del català i a favor dels toros que la gent va flipar, la gent li deia: '¡Ponte a cantar!'". "És una cançó que em posa la pell de gallina, que té frases que aplicaries a la teva vida. Quan et passa això amb una cançó, és preciós", "m'interpel·la, m'emociona fins a la llàgrima".

Després parla sobre la seva relació amb l'ex diputada de la CUP, Ana Gabriel, "mai he parlat de la meva vida privada, em sorprèn que hi hagi aquest interès per part de mitjans que pensava que eren més seriosos, a vegades mitjans públics", "tinc un avantatge, estic en un moment on no he d'amagar res, estic molt a gust amb el que tinc i amb el que faig, i de moment espero que duri".

Continua el llapis amb 'Estiu' de Zoo, un grup que va descobrir gràcies al seu fill, Diego, "el Diego me la va descobrir a mi, i amb el temps em vaig enganxar més a Zoo que ell", "Zoo és un grup que ha fet molt per la llengua, una cosa que ens ha de preocupar i molt. Han anat a tocar a Madrid i han omplert el Wizink." "Em sembla que publicar aquest disc amb aquesta cançó és impressionant".

Sona 'En un Mercedes blanco' del disc 'Échate un cantecito' de Kiko Veneno, un disc que li agrada molt al periodista de Cornellà, "em sembla un disc increïble, ha sortit un documental que ensenya com va fer aquest disc i és increïble", ha continuat puntualitzant sobre el disc el següent: "Échate un cantecito és el nostre Sgt. Peppers".

Per concloure amb el Llapis de Memòria d'en Jordi Évole, no poden faltar Jarabe de Palo ni en Pau Donés. A través de la cançó 'Grita', el periodista parla sobre la importància que va tenir el cantant Pau Donés al llarg de la seva vida, especialment a l'etapa final de la vida de l'artista amb el documental 'Eso que tú me das'. "El Pau representa moltíssimes coses, perquè segurament sense l'aparició del Pau, en el seu moment, al programa de l'Andreu Buenafuente, quan va fer 'Bonito' i jo el vaig interrompre, en comptes de fer-me creu i ratlla, vam mantenir el contacte qiue es va fer més estret quan ell va dir que tenia càncer, i vam viure coses en comú molt xules". "No m'esperava aquella trucada, em va agafar en un moment difícil, tenia poques forces per fer l'entrevista, va ser més un acompanyament que una entrevista, però en aquell moment és ell el que va dirigir el que vam fer aquell dia" "em va canviar la vida, té molt a veure amb el moment que visc ara de relativitzar molt les coses, perquè això dura quatre dies i s'ha d'aprofitar", puntualitza Évole.

El periodista conclou parlant sobre Pau Donés i la seva persona, "sempre ha estat un home molt vitalista", "és una persona que era molt important en moments diferents de la meva vida, en el moment del Follonero, i quan m'agafa amb una edat de 40-45 anys quan estava en una crisi important amb mi mateix, i aquella conversa em va fer caure encara més al pou perquè el Pau va morir 15 dies després de l'entrevista, i vaig estar tot l'estiu molt tocat". "A la vegada, l'estrena del documental, va ser com un altre cop tornar a viure i tornar a respirar. Li dec molt al Pau".