Negligències i comportaments incívics a la muntanya, reflex de la societat en què vivim

Lleida

Negliglències i comportaments incívics a la muntanya, "quan n'hi ha", diu Xavier Massot, responsable de la secció de Natura del Centre Excursionista de Lleida (CEL) "no són més que el reflex de la societat en què vivim". Tant ell com Jordi Climent, president del CEL, afirmen que de comportaments incívics com ara deixar la brutícia a la muntanya "n'hi ha però en determinats llocs on hi va molta gent". I quan hi ha molta gent, n'hi ha que respecten i n'hi ha que no. "Hi ha comentaris que no entenc. Com excuses de si no recullo la llauna que m'he endut a la muntanya és perquè no hi ha contenidors... home si has anat a al muntanya amb una llauna plena, a la motxilla t'hi cap perfectament, un cop buida".

Per a Jordi Climent, hi ha diferents efectes que fan que hi hagi més negligències a la muntanya ara que abans. L'efecte "Wickilock" en què molta gent es refia d'aplicacions de mòbils i rutes per internet que no estan validades, cosa que pot provocar pèrdues i desorientacions; l'efecte "Decatlhon", en què la gent es compra roba barata per fer esports tècnics i de risc i llavors es troba a la muntanya mal equipada; i l'efecte "Kilian Jornet". I en aquest sentit afirma "la filosofia d'aquest esportista és molt de respecte a la muntanya i a l'entorn. Però no tots podem ser ell" i, per tant, cal prendre distància d'aquests fenòmens i entendre que cal anar ben equipat i saber quins són els límits personals a l'hora d'afrontar una o una altra ruta.

Sobre fer pagar els rescats, tant Climent com Massot recorden que hi ha països que sí que ho fan, i aquí no, malgrat que la Generalitat ho ha anunciat en diferents ocasions. "El que sí que trobo inacceptable", rebla Massot, "és que qui comet una imprudència o una negliglència posi en risc la vida dels qui l'han d'anar a rescatar".