"La passió per comunicar, la ràdio i la capacitat que té la veu de transmetre es manté"

Barcelona

L'any del centenari de Ràdio Barcelona està a punt d'acabar, i en aquesta nova entrega de Converses de Ràdio comptem amb els periodistes Antoni Bassas i Gisela Rodríguez, dues grans veus que han estat i són peces inconfusibles d'aquesta casa.

Antoni Bassas va entrar l'any 1981 a Ràdio Barcelona a treballar, "quan entraves en aquesta redacció semblava Hollywood, hi havia més estrelles radiofòniques que al cel", afirma Bassas. L'any 2018 es va incorporar Gisela Rodríguez, i per ella; tanmateix, com Bassas, treballar aquí té un prestigi inigualable.

D'ençà que Bassas va entrar a l'emissora degana, han canviat moltes coses, ell destaca la transformació tecnològica, "ara la ràdio es veu, però no soc partidari, la ràdio s'ha d'escoltar', confessa, però alhora hi ha algunes similituds "la passió per comunicar, per la ràdio i la capacitat que té la veu de transmetre es manté", comenta el periodista.

Ampliar

Cerrar

"La força de la veu existeix, ningú com la ràdio transmet el que li està passant a les persones", apunta Rodríguez i Bassas conclou: "La gent espera de la ràdio que estiguem al costat de la gent i del seu patiment, del seu dia a dia".

Els seus grans referents

Per Antoni Bassas, els seus referents han estat lligats al món esportiu, els primers d'ells retransmetien partits de futbol a RNE, com Miguel Ángel Valdevieso, José Felix Pons, programes que feien a Radio Reloj, 'Contraste de pareceres', que era un programa de polèmica esportiva, i durant els matins, a casa seva s'escoltava Luis del Olmo, "era canònic, quan al migdia arribava a dinar, la meva mare sempre deia la frase "avui a la ràdio han dit"", explica Bassas.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Així mateix, per Gisela Rodríguez també el programa 'Protagonistas' amb Luís del Olmo al capdavant ha estat un dels seus grans referents, i també era amant de la radiofórmula "vaig enviar un currículum a Els40 perquè volia ser Dj", detalla la periodista.

"La ràdio esportiva té un avantatge, et prepara per a qualsevol mena de contingència, perquè és improvisació, et prepares el partit prèviament, però quan l'àrbitre toca el xiulet tot pot canviar i s'ha d'improvisar. Vaig estar 14 anys amb en Puyal, vaig haver de preparar mentalment milers de preguntes i per milers de resultats, el dia que vaig seure en un estudi a entrevistar a Jordi Pujol, el cap me n'anava de pressa, era molt ràpid a improvisar la següent pregunta", detalla Bassas sobre la seva experiència.

La periodista natural de Badalona reconeix que el món dels esports no ha estat mai la seva preferència, no obstant això, quan va començar a BTV, li va tocar narrar partits de waterpolo, en l'actualitat reconeix que com s'ha dedicat sempre a la part informativa o magazín, li resultaria complicat fer esports.

Bassas sempre ho ha tingut molt clar, quan era petit, no deia que volia ser periodista, afirmava: "jo vull transmetre partits de futbol per la ràdio".

La relació amb l'oient

L'any 2007 va haver-hi una explosió de gas a un bloc de pisos a Cornellà, un oient que ho havia perdut tot va decidir parlar amb Bassas per explicar quina era la seva situació, però només va voler parlar amb ell.

"Ho vaig viure amb una enorme solidaritat humana, haig d'admetre que amb una gran alegria professional, en pensar que aquella persona no volia trencar el vincle que tenia amb mi cada dia, encara que aquell dia el vincle no era d'oient passiva, sinó de protagonista activa de l'actualitat, i et fa pensar de la importància de la ràdio, de la comunicació, de la força que té allò que dius", detalla Bassas.

Encara que ja han passat molts anys que Bassas ha plegat de fer el matí de Catalunya Ràdio els seus fidels oients li continuen aturant per agrair.

Rodríguez recorda una de les seves primeres connexions en directe, als matins de TV3, on va haver d'anar a cobrir un incendi on van morir dues persones: "estant allà una persona em va preguntar que havia passat, i jo li vaig confirmar que havien mort dues persones del segon tercera, i aquella dona em va dir, són els meus veïns, i en aquest moment em va caure el món a sobre, em sentia malament per la falta d'empatia, i allà em vaig adonar que representa aquesta feina".

Amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Ampliar

Cerrar