Els riscos de rebaixar importància i hores a la literatura catalana

Barcelona

Rebombori al món de les aules per defensar la literatura. Aquest dilluns es va filtrar la notícia que els plans pel Batxillerat de l'any que ve eren rebaixar la importància i les hores que es dediquen a les assignatures específiques de literatura catalana i castellana a segon de Batxillerat. Passar-les a primer, amb menys hores i eliminant-les de la selectivitat, per unificar els últims cursos d'institut arreu de l'estat.

El govern ha hagut de fer marxa enrere després de l'allau de crítiques i la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha assegurat avui que ja estan en negociacions amb el ministeri on la literatura és una línia vermella. Els professors de literatura, però, segueixen indignats i tristos pel qüestionament que s'ha fet de les seves matèries, imprescindibles, asseguren, per la formació d'un alumne d'humanitats.

Qüestionar una identitat i una formació

La Teresa Besora és professora de literatura catalana des de fa més de 30 anys. Quan va sentir la notícia va passar per diferents fases: perplexitat, infignació i una profunda tristesa. "Ha costat molts anys posar el català en nivell de formalitat i normalitat, em va semblar recular", ha lamentat. Per ella, la literatura és una "expressió cultural", a través de la qual es narra una tradició que permet a les persones sentir-se part d'alguna cosa: "Si no coneixem la nostra literatura no podem sentir que formem part".

També ha opinat que la literatura és essencial per formar una persona en un batxillerat humanístic. Els alumnes de 2n de Batxillerat que escullen aquestes assignatures són els que realment van amb ganes de treballar, on tenen més hores per fer-ho —4 a la setmana— i on hi ha la pressió d'una selectivitat. De fet, els alumnes també s'han quedat sorpresos, sense entendre res.

Les literatures no són les assignatures més escollides. Dels 41.000 alumnes que es van presentar el curs passat a la selectivitat, només 1400 es van presentar a literatura catalana i 1100 a la castellana. Besora ha atribuït aquestes xifres a la "baixada general de tot el que són les humanitats". Per ella, la manca d'hores per dedicar a la literatura fa que s'hagi de fer el temari a mitges i no es pugui motivar l'alumnat: "No pots estimar el que no coneixes"

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Canvis de 30 anys

Una de les frases més repetides des de fa temps és la de l'empobriment de l'educació. Empobreixen aquests canvis la formació dels joves? Ramon Grau fa més de 40 anys que es dedica a la docència a l'ESO i Batxillerat, és l'autor d'Educar per a la vida i de 2020 a 2023 va ser el sotsdirector d'ordenació curricular i, per tant, amb responsabilitat sobre el currículum nou de Batxillerat. Grau entén perfectament els sentiments de la Teresa i, fins i tot, els comparteix.

L'ex responsable dels currículums ha opinat que aquesta petició per homogeneïtzar currículums implica "no respectar les singularitats" que es donen en territoris com Catalunya. Creu, a més, que el Departament ha entès ràpidament on anaven dirigides les crítiques per això ha intentat tirar marxa enrere. Tot i que l'última paraula la té el ministeri, Grau creu que s'entendran. Ara bé, la llei "juga a favor del ministeri", perquè deixa clar que les matèries comunes i de modalitat, com és el cas de les literatures específiques, s'atribueixen al ministeri.

Grau ha retrocedit fins l'any 1996 per explicar quan van començar aquests canvis. Va ser aleshores quan es va introduir canvis com la separació de les matèries de Física i Química o també la introducció de la literatura catalana. Durant tots aquests anys s'han fet cinc noves lleis amb els seus respectius decrets on no s'ha tocat la presència de la literatura, fins ara, quan s'ha fet aquest requeriment per eliminar-les com a matèria de selectivitat.