La Fiscalia de Barcelona defensa que els familiars de sol·licitants d'eutanàsia puguin recórrer davant del jutge
El ministeri públic recorre l'aval judicial a la mort assistida d'un home de 54 anys que ha patit quatre ictus i dos infarts des del 2020
Entrada principal de la Ciutat de la Justícia de Barcelona
Barcelona
La Fiscalia de Barcelona ha recorregut l'eutanàsia a un home de 54 anys que demanava morir després de patir quatre ictus i dos infarts en pocs anys. Els metges i experts li van concedir la mort digna aquest estiu, però el pare, de 93 anys, el va recórrer davant del jutge. Després de gairebé quatre mesos amb la mort assistida paralitzada, la justícia fa un mes li va donar la raó, i li va concedir la mort assistida. Però ara la Fiscalia s'ha oposat i ha presentat un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El ministeri públic vol que el procés judicial segueixi, segons el que demana el pare, per estudiar a fons si el pacient compleix els requisits per morir dignament. Segons avancen fonts jurídiques a la SER, la Generalitat s'oposarà a la fiscalia perquè el pacient pugui rebre com més aviat millor la mort digna, com desitja.
La Fiscalia ha recorregut contra la decisió de la jutgessa del contenciós que va descartar l'assumpte considerant que el pare del pacient no estava legitimat, atès que el sol·licitant de l'eutanàsia, de 54 anys, és "una persona gran d'edat i capaç per exercir de forma lliure tots els drets que les lleis li reconeixen". La jutgessa escrivia que acceptar la personació del pare implicaria que "qualsevol resolució podria ser impugnada per part dels familiars, arribant a ser [l'eutanàsia] una prestació il·lusòria i sense eficàcia, o almenys amb una eficàcia demorada", com, a la pràctica s'ha produït en aquest cas.
La Fiscalia coincideix amb la resta de parts que "l'eutanàsia és una decisió eminentment personal", però considera que l'aval dels metges i experts de la Comissió de Garanties ha de poder ser fiscalitzada pel poder judicial i que els familiars de sol·licitants de l'eutanàsia han d'estar legitimats per oposar-s'hi i portar la mort assistida davant de la justícia. "Al nostre parer", escriu la fiscal en el recurs al qual ha accedit la Cadena SER, "tant en aquest cas com amb caràcter general, el control judicial" ha de ser considerat "la màxima garantia".
Per a la Fiscalia, els familiars estan legitimats en aquest tipus de processos perquè són "persones de l'entorn proper a l'afectat que puguin conèixer la seva evolució i circumstàncies i, per tant, estiguin en condicions de discutir o posar en dubte les premisses fàctiques i els requisits sobre els quals s'assenta el referit dret prestacional". Segons el ministeri públic, "no es tracta de cap manera de confrontar o primar l'opinió d'un familiar respecte a la lliure decisió del sol·licitant a la prestació d'ajuda a morir", sinó de comprovar les seves "objeccions o dubtes sobre el compliment dels requisits" per a la mort digna.
La Fiscalia qüestiona la capacitat de decisió del pacient
Aquests requisits són fonamentalment que el pacient estigui conscient i del seu consentiment lliurement a l'aplicació de l'eutanàsia i que pateixi un dolor crònic o impossibilitant així com una malaltia incurable. La Fiscalia s'aferra a les al·legacions del pare i a un informe forense i altres de serveis socials per posar en dubte el primer requisit. Segons serveis socials, l'home pateix una "depressió des que es va separar" i viu amb el pare en espais separats d'un mateix habitatge. De fet, el pare percep una prestació de dependència al voltant de 150 euros mensuals com a cuidador del seu fill.
Segons l'informe forense de discapacitat iniciat aquest mes de novembre, el fill presenta ictus isquèmics de repetició amb seqüela de disàrtria, cardiopatia isquèmica amb triple bypass coronari i pluripatologia que provoquen una afectació en el funcionament dels principals dominis cognoscitius (atenció, funcions executives, memòria i percepció) que resulten necessàries per a la seva pròpia autonomia, controlar la seva pròpia conducta i condiciona la seva capacitat de poder prendre decisions”. L'informe forense també assenyala que les patologies que pateix han afectat "la seva capacitat d'entendre i expressar la voluntat, els desitjos i les preferències".
Per tot això, la fiscal demana entrar al fons de l'assumpte, que se celebri un judici i s'examinin les proves per poder decidir si el pacient és una persona "capaç". "El més lògic i prudent hauria estat la continuació del procediment i la seva resolució en sentència", com ha passat amb l'altre cas obert, el que afecta una noia de 23 anys el pare de la qual, de la mà de l'entitat ultracatòlica advocats cristians, també va demanar paralitzar l'eutanàsia de la seva filla.
L'associació Dret a Morir Dignament: "És cruel i desproporcionat"
L'associació Dret a Morir Dignament ha emès un comunicat alarmats pel posicionament de la Fiscalia: "La missió del Ministeri Fiscal és promoure l'acció de justícia en defensa dels drets de la ciutadania", critica l'entitat. Sol·liciteu impedir l'exercici del dret a la prestació d'ajuda per morir després que el sol·licitant hagi completat una tramitació legal, considerada com la més garantista del món".
L'entitat recorda el dolor que suposa per als pacients amb patologies d'aquest tipus allargar un procés com el de l'eutanàsia: "aquesta persona ha passat per un llarg procés abans que l'eutanàsia fos autoritzada, ha demostrat la seva competència i que està en un dels dos contextos eutanàsics, una malaltia greu incurable o una situació de patiment insuportable; formada per reconeguts experts en medicina, legislació i bioètica", afegeix la seva presidenta a Catalunya, Cristina Vallès. "Davant aquest dret fonamental, proposar que per qüestions processals no es respecti la voluntat de morir d'una persona que viu en un context eutanàsic, és cruel i absolutament desproporcionat", conclou l'associació.
