Un dia amb les policies especialistes en violència de gènere: "Veiem casos de noies de 16 anys que normalitzen la violència"

Barcelona

És divendres a la tarda. Una policia atén una dona a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Nou Barris. Fa un parell de dies ha fugit de casa, escapant de la violència de la seva parella. El centre de dones maltractades de l'Ajuntament l'ha acollit a ella i als seus quatre fills, els quatre menors d'edat. L'agent l'escolta, mentre a una sala annexa, a través d'un vidre insonoritzat, els seus fills juguen. Són dins d'una comissaria, però no ho sembla. "Com que no senten que són a una comissaria el seu estat d'angoixa baixa", explica la inspectora Gemma Alfonso, cap del Servei d'Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana. "Sabem que la violència de gènere és un àmbit complex, que les dones tenen por i desconfiança en el sistema i el que intentem fer és facilitar aquest camí", afegeix.

Aquesta és la filosofia de les 21 agents i comandaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona que han aconseguit crear un oasi dins l'atenció a les víctimes de violència de gènere; un espai pioner on les víctimes poden anar acompanyades dels seus fills per denunciar o assessorar-se i on s'aglutinen tots els recursos d'ajuda, des de serveis socials a, en alguns casos, atenció psicològica. "Una vegada són aquí han de sentir que si en aquell moment no volen denunciar perquè no estan preparades, poden venir un altre dia i aquí estarem sempre per atendre-les. Encara que una setmana vinguin quatre vegades i marxin sense denunciar, mai farem un comentari jutjant perquè han tornat amb ell. Si ho féssim, aquesta dona ja no confiaria en el sistema", assegura Alfonso.

Aquest reportatge és el resultat d'un dia acompanyant les agents del SAV a la comissaria de la Rambla i a la de Nou Barris, que en l'últim any i mig han atès 1280 dones. Per agafar-los declaració, s'han infiltrat a un centre de salut mental conxorxades amb una metgessa i infermeres per atendre a una dona maltractada i controlada pel seu marit. També s'han traslladat a domicilis, com el d'una víctima que patia agorafòbia i no podia anar a comissaria, o el d'una dona, tancada una setmana a casa per la seva parella i a la que van aconseguir alliberar gràcies a l'avís d'una amiga per whatapp.

Entre les víctimes, cada vegada són més les dones octogenàries que diuen prou després d'una vida de violència i denuncien per primer cop. "Sobretot molt maltractament psicològic, humiliacions, vexacions i també violència sexual per part del seu marit, de la que moltes vegades no en són conscients", explica la cap del servei. El més alarmant és el fenòmen contrari: les noies més joves, fins i tot menors d'edat, són les que menys denuncien, ja que, sovint, justifiquen i normalitzen els comportaments masclistes de control. "Diuen que 'si no es posa gelós és que no l'interesso'; 'és normal que vulgui estar en contacte permanent amb mi', o expliquen que els fan fer videotrucades tota la nit per comprovar si estan soles dormint a casa", relata Alfonso.