José Sabaté 'El Pez': "El meu mural més impactant està a Rússia i fa divuit pisos d'alçada"
Coneixem la trajectòria d'un pioner internacional de l'art urbà
ENTREVISTA. José Sabaté 'El Pez'
15:40
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1730553891069/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
El José Sabaté, conegut a l'univers de l'art urbà com 'el Pez', enguany celebra vint-i-cinc anys de trajectòria. Aquest fill de Sant Adrià del Besòs, resident a Bogotà des de 2008, s'ha convertit en un dels grans referents del ram, i els seus murals llueixen per tot el món. Al 'Tot És Comèdia' l'hem fet matinar -a Colòmbia són set hores menys que aquí- per felicitar-lo i, de pas, conèixer amb detall més aspectes de la seva vida i obra.
Per què 'el Pez'?
L'any 1999 el José va ser acomiadat de la seva feina d'enginyer informàtic a una entitat bancària. "Em van fer el favor de la meva vida" assegura ell, ja que això li va permetre anar a fons amb el que fins aleshores només era una afició: pintar grafitis. Després d'uns inicis en què només pintava lletres -i rebia multes que saldava amb treballs a la comunitat-, va començar a dibuixar el característic peix somrient que l'ha catapultat a la fama internacional. "Necessitava deixar una empremta més creativa que simplement signar. Si ho penses, les lletres només són una manera de marcar territori com si fossis un gos que va cagant-se pels racons" diu el José. Avui dia, el mític 'Pez' del José està present a murals de tot el món, a samarretes, a exposicions i fins i tot a un vaixell.
'El Pez', un fenomen mundial
Les pintures de 'El Pez', en els seus múltiples formats, té compradors que van des d'Amsterdam als Emirats Àrab o Tòkio. Els preus oscil·len entre els dos-cents i els quinze mil euros, i com diu el José -en to sorneguer-, "tant de bo mai deixin de pujar de preu". N'ha fet un fotimer, però fins avui en dia la creació de la qual n'està més orgullós és un mural que ocupa un edifici sencer de més de seixanta metres d'alçada a Rússia. Tampoc amaga que li faria moltíssima il·lusió que li demanessin que pintés a l'antiga central tèrmica de Les Tres Xemeneies -ara en procés de reconversió a hub audiovisual- de Sant Adrià del Besòs. D'aquesta manera es tancaria el cercle i tornaria al lloc què el va veure néixer com a persona i com a artista urbà.
París, la meca de l'art urbà
El José, que ha pintat arreu del món, afirma que la capital de França està al capdavant de l'art urbà actualment . A Barcelona la situa també força amunt, malgrat que, segons ell, li falta suport institucional que ho potenciï. Tanmateix, creu que el fenomen grafiter ha pres una volada desmesurada en els últims temps i provoca que cada vegada costi més discernir què és art i què és vandalisme. "Ara tothom pinta i això és com una bola de neu: com més pintades veus més ganes tens de pintar. A més, abans es respectava molt més als companys. Era impensable pintar un grafiti a sobre d'un altre. Avui dia, com que els joves ni tan sols saben els noms de les llegendes de l'art urbà, pinten a qualsevol lloc" afirma el José.
