Violència masclista en pobles petits: "Tenen por que transcendeixi perquè els agressors són homes ben vistos"

Barcelona

Els pobles petits denuncien que no tenen prou recursos per atendre les víctimes de violència masclista. La situació en aquests municipis empitjora a l'estiu quan repunten els casos d'aquestes violències fins a un 15%, segons dades dels Mossos d'Esquadra. Davant d'aquesta situació, la Diputació de Barcelona fa quatre anys que ofereix un servei de suport de consultes jurídiques i psicològiques per a les professionals que atenen aquestes dones. Durant els mesos de juliol i agost, les treballadores d'aquests ajuntaments, de menys de 20.000 habitants, es troben desbordades el doble de vegades que durant l'any.

Als consistoris, generalment, hi ha dues situacions. D'una banda, els ajuntaments que tenen serveis i oficines d'informació i atenció a les dones (SIAD), amb juristes i psicòlogues per assistir-les, a més de treballadores socials i, d'altra banda, els que directament no en tenen. Davant l'augment de casos de violència masclista, la diputació ha decidit prorrogar el servei de suport a les treballadores dels ajuntaments al juliol i a l'agost. "És una bona manera per ajudar les professionals dels ens locals que es poden sentir soles i tenir dubtes. Ho hem fet perquè tinguin un referent on trucar per consultes jurídiques i supervisió psicològica" explica Eliana Camps, tècnica de Servei de Polítiques d'Igualtat de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d'un servei d'assessorament jurídic i psicològic que utilitzen les professionals que atenen les víctimes quan tenen dubtes o ho necessiten. Per fer-ho, han d'omplir un formulari online i, al cap de 24 hores, reben resposta per telèfon o videoconferència. "Comptar amb aquest suport tan immediat, especialitzat i confidencial suposa una gran ajuda" reconeix Núria Branzuela, treballadora social al SIAD de la Garriga. Avui dia, són una quarantena els ajuntaments que l'han sol·licitat.

Les professionals insisteixen en la importància de formar-se i d'incloure a tot arreu la perspectiva de gènere. "Tots els professionals hem d'estar formats en violències masclistes per entendre-les i per no revictimitzar. Hi ha moltes dones que ho han explicat, situacions molt evidents, i quan s'han trobat davant del metge se'ls han receptat ansiolítics i antidepressius" lamenta Branzuela. I Camps hi coincideix: "És bàsic. És bàsic que els professionals estiguin formats, rebin informació i puguin transmetre-la". Tècniques i treballadores socials demanen més recursos econòmics i humans per ajudar aquestes dones davant de serveis que, ara per ara, estan saturats.

"Són dones del poble, conegudes, i denunciar els fa por"

Les dones que denuncien la seva situació en aquests municipis sovint viuen amb por la denúncia. El fet de ser de poble, de viure en una localitat on són conegudes, les atura, en certa manera, a tirar endavant el procés. "Són dones del poble i els agressors també. Són homes ben vistos, normalitzats" explica Branzuela que també diu que les víctimes són persones que necessiten "molta ajuda, sobretot, psicològica".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Sobre el perfil de les dones que atenen, la treballadora social al SIAD de la Garriga desmenteix estereotips que sovint s'hi associen. "La majoria d'elles són catalanes, de mitjana edat, amb estudis i amb fills i filles menors d'edat. En l'inici d'un procés de divorci, o d'un divorci recent, troben que la violència augmenta" detalla i confirma, així, que la violència masclista no entén de classes socials ni d'estudis.