Fel Faixedas: "Quan se’t mor la mare mai tornes a ser el mateix”

Barcelona

Avui l'actor i dramaturg Fel Faixedas ha connectat el seu Llapis de Memòria a SER Catalunya. Faixedas va nèixer l'any 1970 a Arbúcies i ha col·laborat en diferents programes de televisió i ràdio. És fundador de Teatre de Guerrilla i des del 2023 és president de l'entitat esportiva del seu poble Arbúcies Club de Futbol que milita a Tercera Catalana. Faixedas es va iniciar al teatre amateur del seu poble, Arbúcies, per després començar els estudis teatrals a l'Escola de teatre El Galliner de Girona. A l'escola gironina suspèn el segon curs i continua la seva formació de manera autodidàctica, fins a començar la seva carrera professional fundant Teatre de Guerrilla amb Quim Masferrer i Carles Xuriguera.

Anys més tard, el 2010, deixa Teatre de Guerrilla, juntament amb Xuriguera, i ambdós continuen la seva obra amb la companyia Dosics. El 2017 debuta en solitari amb 'Bona nit, benparits!". Alhora, ha anat compaginant la seva faceta d'actor amb col·laboracions a programes televisius i de ràdio com 'Set de nit', 'Tot es mou', 'Islàndia' o 'Estat de Gràcia'.

Comença el programa sonant Sopa de Cabra, música que li recorda a la seva adolescència. Ell i el seu amic Sum anaven a tots els concerts de Sopa de Cabra que podien. De jovenet, quan encara no hi havia l'Eix Transversal, anaven amb els amics a celebrar el cap d'any a Manlleu, a la Sala Keeper. Abans però, amb 9 o 10 anys va començar a fer solfeig amb en Joaquim Riumalló amb el seu amic Sum, tot i que ellk preferia anar a jugar a pilota.

Al Llapis de'n Faixedas també ha sonat 'Fix you' de Coldplay, una versió gravada el novembre del 2017 a Sao Paulo i que comença amb Chris Martin, al mig del públic, estirat al terra d’una gran passarel·la plena de confeti i aquí, en aquest “subidón” de la cançó, comença a córrer fins a l’escenari. Faixedas ha explicat que sempre recorre a aquesta cançó quan necessita inspirar-se "he vist el vídeo a Sao Paulo milers de vegades".

"Aquesta cançó m'ha inspirat per escriure el llibre". Faixedas acaba de publicar la seva primera obra: 'M'hauria agradat coneixe't'. La lectura comença amb l'àvia Maria, la mare del seu pare i esposa de l'avi Pitu -l'avi que mai va arribar a conèixer perquè va morir abans que l'actor neixés-. El llibre comença amb una història d'amor entre un nét i uns avis, l'àvia li pregunta al nét: "I avui, on vas a treballar?" L'àvia era la primera i l'única que creia que jo, fent d'actor, anava a treballar.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Faixedas explica: "A casa meva teníem dues peixateries i un pub, a casa meva hi va haver mal rotllo perquè jo volia ser actor, no volia treballar ni a les peixateries ni al pub". L'actor i dramaturg ha explicat que, al principi, els seus pares no hi confiaven gens en la seva decisió de voler ser actor, tot i que amb el temps i els anys es van convertir en fans incondicionals.

Una història semblant li va passar a l'avi Pitu -l'avi que Faixedas mai va conèixer-. L'avi Pitu volia tocar un instrument i ser músic i els pares no hi estaven massa d'acord, fins que va començar a fer bolos i a guanyar-se la vida. L'avi Pitu era hereu de Can Bellveí i havia renunciat al mas i a l'herència pel seu somni de ser músic. Es va enamorar de la música amb 13 anys, sentint assajar la cobla Orquestra Unió Arbuciènca a la Societat Recreativa del Renaixement Arbucienc.

"Vaig descobrir a l'arxiu municipal que el meu avi va tenir sis germans, d'això me n'he assabentat ara", confessa Faixedas. "Escrivint el llibre he investigat i m'ho he passat super bé", afegeix. "El meu avi es passava l'any fora de casa, treballant i viatjant amb l'Orquestra Meravella, per mi és el meu ídol, tan de bo l'hagués pogut conèixer", diu Faixedas.

En el programa també ha parlat d'una època trista de la seva vida. Ha recordat que va passar un any duríssim: "La meva mare va tenir un accident i va morir, i el meu pare estava en coma i, després de moltes operacions es va recuperar i li vaig haver d'explicar que la mare havia mort". Faixedas diu que és un tio positiu, més que optimista i ha explicat que quan va viure tota aquesta desgràcia "el poble es va bolcar amb mi i em vaig sentir molt estimat i ajudat".

El seu pare tocava el saxo gairebé cada dia i, després de l'accident i de trencar-se el tòrax en uns quants bocins, després de passar vuit vegades per quiròfan, no sabia si podria tornar a tocar el saxo o no. El metge li va dir que tocar el saxo l'ajudaria a recuperar la capacitat pulmonar, tot i que al principi li costava perquè l'instrument li recordava a la seva dona.

Amb l'espectacle 'Mares', Faixedas està molt content. Un espectacle que es va estrenar al Teatre de Salt i té un fort component sentimental perquè està basat en les seves pròpies mares, peixateres les dues, la d'en Faixedas i la d'en Xuriguer. "És el millor espectacle que hem fet mai".

Ha sonat 'Hey' de Julio Iglesias, una cançó que li recorda a la mare, molt fan de l'Iglesias. També ha sonat 'Sultans of swing' de Dire Straits, cançó que també va sonar el dia del seu casament, mentre el seu company Xuriguer anava disfressat de bisbe. Una cançó que va descobrir quan tenia 14 anys i que l'ha acompanyat en molts moments. "El solo de guitarra del directe d’Alchemy me’l poso sovint".

Per acabar, ha sonat 'Bona nit' dels Pets, una cançó que li recorda a la seva dona, l'Irene. "Li cantava a en Nil per adormir-lo i des de llavors la cançó m'acompanya, és un reflex de la pau i la calma que ella m'aporta. L'actor i dramaturg ha compartit que l'Irene, la seva dona, és l'amor de la seva vida. "Sempre m'acompanya en els meus projectes de somiador i de boig", explica Faixedas.

El programa

El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".