'L'àvia i el foraster', xenofòbia de poble i una màquina de cosir
El director de la pel·lícula Sergi Miralles i l'actor Carles Francino passen pels micròfons del 'Tot És Comèdia'
ENTREVISTA. 'L'àvia i el foraster'
22:59
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1726316579479/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Arriba als cinemes 'L'àvia i el foraster', l'òpera prima de Sergi Miralles, una pel·lícula ubicada en un poblet remot de València interior, que toca un tema tan universal com la xenofòbia. La història està narrada en dues línies temporals que s'ajunten quan l'Enric -interpretat per Carles Francino- torna de Manchester, on fa la seva vida i està a punt de ser pare, per assistir a l'enterrament de la seva àvia Teresa -interpretada Neus Agulló-. Durant aquests dies al poble, l'Enric descobreix que la seva iaia mantenia una amistat amb el Samir -interpretat per Kandarp Mehta-, el pakistanès que regenta una de les fruiteries del poble, tot i que la portaven en secret, ja que el Samir no està gaire ben vist pels habitants pel simple fet de ser immigrant. Una història basada en fets reals.
La crisi de l'Enric
La tornada a Alcalà de la Serra -poble fictici- suposa un sotrac emocional per l'Enric. A l'infermer migrat a Manchester se li acumulen la crisi dels quaranta, la de la paternitat i la de pertinença. Tot això sumat a la mort de la seva àvia, amb qui tenia una relació molt especial, i el retrobament amb persones estimades del poble que ja formen part del passat, fan trontollar els seus fonaments. "El principal dubte que es planteja l'Enric és si no seria millor que el seu fill creixi al poble perquè no oblidi mai les arrels d'on prové" diu en Carles Francino del seu personatge. Per la seva banda, en Sergi Miralles afegeix "Els que som de poble i hem anat a viure a la ciutat, sempre tenim el neguit de si no seria millor tornar al poble a criar els nostres fills".
Migracions de primera i de segona
A 'L'àvia i el foraster' hi són presents tres migracions diferents; la de l'àvia quan va marxar a París durant el franquisme, la de l'Enric quan va partir cap a Manchester a guanyar-se les garrofes, i la del Samir, que va migrar de Pakistan a Espanya juntament amb la seva filla. Paradoxalment, el Samir és discriminat per moltes de les seves veïnes, tot i que elles també van ser immigrants en el passat. "Hem triat que la pel·lícula passi en un poble, perquè als pobles les coses s'atomitzen i es veuen més clares. Però tots practiquem aquesta xenofòbia quotidiana, que tenim interioritzada i està basada en la por al diferent" diu el Sergi Miralles.
La màquina de cosir, l'origen d'una amistat
La Teresa és la modista oficial d'Alcalà de la Serra, a la qual tothom acut quan necessita arranjaments de roba. Per la seva banda, el Samir es dedicava a la sastreria al seu país d'origen. A partir d'aquest factor en comú aflora la complicitat entre els dos: el Samir li demana a la Teresa que li deixi utilitzar la seva màquina de cosir per teixir un vestit perquè la seva filla el llueixi a les festes del poble. Després de molt rumiar-ho, l'àvia accepta la proposta sempre que no se n'assabenti ningú. A mesura que es van coneixent, i les trobades són més freqüents i fluides, neix una amistat clandestina que acaba abruptament amb la mort sobtada de l'àvia.
