'Not my monkeys': "Estem explotats, vivim per la feina, per què ens ho fem?"

L’espectador que va a veure ‘Not my monkeys’ a l’Eòlia ha de vigilar quan arriba al teatre i s’asseu perquè algú ha deixat a la seva butaca dos objectes, com a mínim, sorprenents. Un parell d’objectes que estan relacionats amb els espais on passarà la història: un congrés de la felicitat i les instal•lacions de la companyia de begudes que patrocina l’esdeveniment, Sahara Drinks. Aquest attrezzo ja ens dona una pista de la implicació que té el públic en l’espectacle. Sense esperar-ho, els espectadors acabaran formant part de l'audiència entregada que acudeix al congrés, primer, i de la plantilla de treballadors de la fàbrica, després.

Un congrés per ser feliç

D’entrada, ‘Not my monkeys’, amb dramatúrgia de Manel Moreno i direcció de Martí Torras Mayneris, és una sàtira que carrega contra la tirania de la felicitat, i ho fa posant en evidència els gurús que proposen solucions miraculoses. El protagonista absolut és Ray Rex (Rafa Delacroix), un personatge que suposadament millora el benestar i l’autoestima de persones vulnerables i plenes d’inseguretats com la Trini. Aquesta noia, que interpreta Georgina Latre, és una treballadora de Sahara Drinks que viurà una transformació "miraculosa" durant el congrés, i fruit d’això serà recompensada amb un ascens a cap del Departament d’Actitud Positiva (sic!).

Somriures d'empresa

Ja a les instal•lacions de l’empresa, la nova directora del departament és la responsable de garantir que tots els empleats treballen amb un somriure a la cara… literalment. A Sahara Drinks tothom somriu d’una forma inquietant. Però què passa quan la Trini detecta una treballadora (Diana Gómez) que ja no somriu tant? Què amaga? De què s’adona? Com és que en aquesta empresa no hi ha cap representant sindical? I és aquí quan esclata el conflicte, i agafa sentit el contingut d'un dels objectes que els espectadors s'han trobat a l'inici de la funció a la seva cadira.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Happytalisme

'Not my monkeys' critica el "happytalisme" en l'àmbit empresarial, que és -explica la companyia en una entrevista al 'Tot és comèdia'- "la dictadura de la felicitat, totes les persones que es veuen obligades a ser felices en el nostre món. També la idea que tot depén de tu, si tu vols pots, i que la felicitat al final depén d'un mateix i així no poses el focus en el que realment no et deixa ser feliç que seria el capitalisme".