David Ruano: "El gran valor de la meva feina és que soc un notari del teatre"

Barcelona

A dalt de tot de l'Avinguda Tibidabo, pràcticament tocant a Collserola, s'amaga l'estudi fotogràfic del David Ruano. Ell és el fotògraf per excel·lència del teatre català, l'avalen més de vint anys de trajectòria i a la vora de dos mil cartells d'espectacles creats. Tot i que el David té una de les agendes més atapeïdes del país, al 'Tot És Comèdia' hem aconseguit que ens faci un forat per conèixer l'espai idíl·lic on treballa, i xerrar amb ell sobre com viu i veu la seva professió.

Vinculat al teatre des del dia que va néixer.

El David és fill de l'actor Xavier Ruano. Per aquest motiu, els seus records d'infància estan estretament lligats a la professió del seu pare. A mesura que passen els anys, el David afirma que sent més admiració per l'ofici d'actor: "Després de tantes i tantes sessions estic una mica cansat de la fotografia. El que em manté la il·lusió és el profund respecte que tinc pels actors i actrius, són persones molt pencaires i d'una professionalitat excelsa". Malgrat el vincle evident que té amb el món de la interpretació, mai li ha passat pel cap dedicar-s'hi. De fet, recorda unes campanades des de l'escenari del Teatre Condal -van pujar a menjar raïm tots els familiars dels actors que feien la funció- com un dels moments en què pitjor ho ha passat a la vida: "recordo passar moltíssima vergonya sentint-me tan observat. Aquell dia vaig tenir clar que mai m'hi dedicaria".

Fotògraf per casualitat.

De petit, el David tampoc volia ser fotògraf. El que realment li agradava era dibuixar i pintar, per això es va formar en Belles Arts. Un caprici del destí li va donar la primera oportunitat darrera de la càmera: treballava d'il·lustrador a la revista Escena, quan el fotògraf oficial de la revista es va veure impedit per fer una sessió amb el Calixto Bieito al Mercat de la Boqueria. Li van demanar si podia anar-hi ell, va acceptar, i allà va començar tot. Les seves fotografies van agradar tant, que van encarregar-li més projectes, tot i que ell no en tenia massa idea: "Una de les primeres sessions va ser per a un espectacle del Josep Maria Pou, i vam començar amb una hora de retard perquè no sabia muntar les llums". Vint-i-pocs anys més tard, el David és el fotògraf per antonomàsia del teatre. De totes maneres, assegura que el món de la cultura catalana és tan precari que és impossible fer-se ric: "Guanyo per anar tirant i poca cosa més".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El notari del teatre

"No guardo cap càmera del passat. Per mi només és una eina per fer bé la meva feina. Intento ser tan pràctic com puc", diu el David Ruano. La seva visió de la fotografia s'allunya de tota mena de romanticismes. De fet, està esperançat a què la intell·igència artificial li generi nous estímuls, en aquest context en què les produccions cada vegada assumeixen menys riscos i busquen generar imatges quasi fetes de sèrie. El que sí que l'engresca -i el fa sentir una responsabilitat- és ser conscient que, d'una manera col·lateral, està creant l'arxiu teatral a partir de les seves fotografies. "D'aquí a uns anys, en un món tan efímer com el teatre, l'únic que quedarà per demostrar que ha existit un espectacle són les imatges".