Expedient Tiscar: els nois morts a Londres que la policia no va investigar (segona part)
A l'estiu del 2014, ja són tres els nois morts, aparentment per sobredosi accidental. Abans n'hi va haver una primera que va dur a la presó, durant unes setmanes, el principal sospitós
Expedient Tiscar: els morts a Londres que la policia no va investigar (segona part)
13:23
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1718087315424/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Una dona que passeja el seu gos veu un noi, amb ulleres de sol, assegut contra el mur del cementiri d'una església als afores de la capital britànica. Tres setmanes després en veu un altre. En el mateix lloc i en la mateixa posició. I no s'hi han assegut a prendre el sol. Tots dos són morts, i havien ingerit la mateixa substància, el GHB, l'èxtasi líquid, un depressor del sistema nerviós.
Al segon noi li van trobar una nota de suïcidi, que després es comprovarà que és falsa. La policia va detenir un home, l'Stephen Port, per una primera mort, en les mateixes circumstàncies. Aquest individu creava perfils falsos en xarxes socials gais amb noms ficticis, però sempre amb la seva imatge. Es posava perruques i serrells rossos.
Qui és l'Stephen Port
A l'Sthephen Port l'apassionen els twinks, nois amb aparença adolescent. Se sap que amb 32 anys va començar una relació amb un noi de 16 anys al qual va conèixer en línia. Dos anys van estar junts i el noi va deixar-lo perquè l'Stephen li era infidel. El 2010 va muntar una mena de negoci a través del qual buscava nois joves que anessin al seu pis, a festes sexuals amb els seus clients, els d'ell com a scort.
Tot això és el que la policia no sabia, perquè no va investigar. Només hi ha una persona que no llença la tovallola, el Papa, amb qui va viure la primera víctima que troba la senyora que passejava el gos, en el cementiri de l'església de Santa Margalida. Està convençut que res és casual. Insisteix a la policia, però és com xocar contra un mur.
Contacta amb una associació per a la defensa dels drets dels homosexuals. Per veure si aconsegueixen pressionar donant visibilitat al cas. La policia diu que no hi ha res que faci pensar en homofòbia. Intenta, sense sort, que un diari gai, el PinkNews, li publiqui la història. La policia, preguntada pels redactors, afirma que són morts accidentals.
