Joan Colomo: “Tots estem una mica saturats de progrés”
L’artista explica la mirada crítica i particular que impregna el seu nou disc
Joan Colomo al Llapis de Memòria
54:09
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1716996830187/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ del músic i compositor Joan Colomo, un dels més prolífics, talentosos, eclèctics i carismàtics de la música feta a Catalunya. Martí Sales diu d’ell que ha aconseguit allò que tants persegueixen i tan pocs troben: un estil inconfusible. Porta 15 anys en solitari fent cançons que, moltes, s’han convertit en himnes. Però porta tota la vida fent música amb diferents grups, d'ençà que era adolescent. Ara acaba de publicar ‘Tecno Realista’, un disc que defineix a la perfecció el món en el qual vivim.
Adolescència alternativa
El compositor va formar el seu primer grup amb 12 anys. Amb aquesta edat és quan va conèixer el hardcore, el punk, el vegetarianisme i el monopatí. També es va començar a polititzar. “Soc anticapitalista de postal. Era un adolescent punky i tinc gravat aquest missatge al cervell, però tampoc tinc solucions”.
Els seus pares l’havien d’acompanyar, a ell i els altres membres de la banda, als concerts, que no eren llocs que comunament visités un preadolescent. Una vegada va tocar a un bar de Llinars, on li va caure al damunt tota la cervesa d’un dels oients, que li doblaven l’alçada.
A la universitat va intentar estudiar una carrera de filosofia. “Aviat ho vaig deixar per la guitarra”, recorda el músic. Així i tot, s’ha format la seva pròpia filosofia que ha deixat plasmada en el seu últim disc: ‘Tecno Realista’.
Activista
El nou àlbum és una mirada crítica de realitat des del punt de vista d’en Joan. “Tots estem una mica saturats de progrés”. Diu que el planeta i els seus recursos són finits i que caldria fer alguna cosa per evitar un futur sense esperança, un que ell veu inevitable. “Per mi no pateixo, ja tinc els pulmons negres i no em queda gaire esperança de vida”, explica el compositor. “Però tinc fills, i m’angoixa”.
Amb 20 anys anava a cadenes de menjar ràpid a fer activisme sobre la defensa dels drets dels animals. Diu que la situació de la indústria de la carn actual és una aberració i que cal un canvi.
Malgrat tot això, amb el pas dels anys s’ha anat aburgesant i no és tan radical com abans. “Ara tinc un pàrquing”, confessa rient.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
