Per què hi ha gent que d'entrada ens cau malament?

Barcelona

Posem-nos ara en la següent situació: el vostre millor amic us presenta la seva nova parella i aquesta us cau fatal! Sí, li teniu mania, no hi podeu fer res i no només us passa a vosaltres sinó que a la resta de membres de la colla també. Què feu? Li feu saber que no us cau bé? Quan quedeu, li dieu que no cal que vingui acompanyat? Tot plegat ens porta a preguntar-nos: per què hi ha gent que ens cau malament?

Diuen els experts que en dos minuts podem saber o decidir si una persona ens cau bé o malament i no és pel que diu sinó per la comunicació no verbal: un 70% del pes el té allò que no diem: gestos, postura, aparença, mirada, expressió, manera de vestir, olor... Tres de cada quatre persones que cauen malament seran capaces de canviar-ho, el problema és que han de saber que cauen malament i segons els psicòlegs la majoria no ho detecta. Les persones guapes tenen ja una part important guanyada perquè la primera impressió que causen acostuma a ser bona, encara que després hi ha marge perquè demostrin que són uns estúpids.

Això pel que fa als amics, però què passa quan és el teu veí qui no et cau bé? Justament ahir es va presentar una enquesta sobre les relacions veïnals: 8 de cada 10 catalans (de fet una mica més, el 82%) diu que no tingut mai problemes amb els seus veïns. Tot i la dada, que és positiva, el nivell de satisfacció amb el veïnat ha baixat: ha passat del notable de fa un any, a l'aprovat alt, d'aquest any.

Una mica més de la meitat dels catalans conversa amb els seus veïns sovint, encara que únicament el 40% coneix els noms de la majoria d'ells. En aquest sentit, si s'analitzen els típics "favors" que influeixen de manera positiva en la convivència, set de cada deu asseguren haver prestat eines o algun ingredient de cuina de manera puntual (la típica sal). La falta de tracte entre veïns (58%), l'excés de soroll (21%), la deixadesa dels elements comunitaris (15%) o la falta de col·laboració (13%) són les principals raons que motiven els desacords en una comunitat. De tot això n'ha parlat a l'Aquí Catalunya l'Álvaro González, neuropsicòleg i psicòleg clínic, que encara posa més dades al que diuen els estudis.