Vot en blanc, vot nul i abstenció: en què es diferencien i a qui beneficia cadascun en les eleccions catalanes 2024?
En cas de no voler votar a cap dels candidats que es presenten a les eleccions del 12M, aquestes són les opcions
Un resident català diposita el seu vot a una de les dues urnes habilitades al consolat espanyol a Andorra. / M.T. (ANA)
Barcelona
Existeix un bon nombre de ciutadans que decideix el seu vot el propi dia en què se celebren els comicis. En el cas de les eleccions autonòmiques catalanes d'aquest 12 de maig, el CIS assegurava que més d'un 19% encara no havia decidit el seu vot. Dins d'aquest sector dels electors i també de la resta, dels qui ja tenen decidit el seu vot, hi ha ciutadans que per l'una o l'altra raó prefereixen no votar a cap de les opcions polítiques existents.
El vot en blanc i el vot nul són dues vies per a demostrar el descontentament amb la classe política o la falta de confiança i il·lusió en els projectes que proposen els candidats en els seus programes electorals. No obstant això, encara que el seu significat a priori pugui ser el mateix, elegir l'una o l'altra modalitat de vot influeix de diferent manera en el resultat de les eleccions.
A més, existeix una última manera de demostrar desinterès o descontentament amb aquests comicis: l'abstenció. En les diferents eleccions convocades al llarg de les gairebé quatre dècades de democràcia d'Espanya, l'abstenció ha anat oscil·lant.
Vot blanc
Aquest és el que comporta el lliurar el sobre, però buit de paperetes. És el que es coneix pel vot de càstig, pel descontentament cap als polítics o perquè no hi ha una representació del grat. El que cal saber és que aquests vots sí que compten per al recompte final. Tal com s'assenyala en l'article 96 de l'apartat 5 de la Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG), aquest és un vot vàlid.
I a qui beneficia el vot en blanc? Principalment, als partits majoritaris per la Llei D'Hondt, a causa de la distribució d'escons que fa el mètode. Aquest els reparteix de manera proporcional a tots els partits, per la qual cosa per a aconseguir un escó és necessari sumar un nombre determinat de vots. D'aquesta manera, difereix molt la manera d'aconseguir un escó en les zones d'Espanya, i els vots als partits que no arriben al mínim després se sumen a la resta de partits de manera proporcional.
Vot nul
Es considera vot nul aquell en el qual es lliura un sobre amb una papereta diferent a les oficials. Aquesta pot ser pintada, amb els noms canviats o amb partits polítics que no existeixen. Què passa si hi ha ficades diverses paperetes? Si aquestes són del mateix partit, sí que compta com un vot vàlid, perquè es considera que ha estat un descuit del votant, però si són de diferents partits, llavors passa a ser com a nul.
El vot nul no té incidència en les eleccions, ja que no es considera vàlid i, per tant, no passa a formar part del recompte final en les eleccions. D'aquesta manera, tampoc beneficia ni perjudica a ningú perquè no compta.
Abstenció
L'abstenció es produeix quan no s'acudeix a les urnes a votar. D'aquesta manera, el vot no compta ni es registra ni té una incidència en les eleccions. Simplement, la persona que està anomenada a les urnes no acudeix i no exerceix el sufragi. A Espanya és legal no votar, encara que en altres països està penat. L'abstenció sol produir-se per una decisió personal i cal assenyalar que no beneficia a ningú en els comicis.
