Xavier Vicens: “Tinc l'esperança que l'esperit de les persones que ens estimen es converteixen en un àngel de la guarda”
L’agent funerari repassa les anècdotes més rellevants de la seva carrera
Xavier Vicens al Llapis de Memòria
53:47
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714658418209/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ d’en Xavier Vicens, tota una institució a l'Alt Empordà. Ell és la tercera generació d’una família de funeraris que aquest any celebra 100 anys. Ho celebren amb la publicació del llibre ‘Un altre món (aventures i desventures d'una família de funeraris)’ i que com diu la periodista Tura Soler al pròleg: “Els que treballen en el món funerari no són simples traginers de cossos, sinó que també són custodis d'ànimes. Són gent sensible, però també saben conviure amb la mort amb humor. Són els Vicens”.
Un altre món
En Xavier diu que no pensa gaire en la seva mort. Treballa a la funerària on treballaven el seu pare i el seu avi abans. “Jo vaig néixer en una funerària. A casa sempre hem tingut la mort al costat”.
De nen ja ajudava a la feina i, a vegades, l’anaven a buscar a l’escola quan calia preparar a un mort. Els companys no li feien gaires preguntes, però. “En aquella època era una mica tabú, parlar de la mort”.
Treballar en una funerària a vegades és difícil. “Psicologia no cal que estudiïs, ja aprens allà el que fa falta”. A les famílies dels difunts se les ha d’ajudar. Per fer-ho, no pots deixar que les emocions prenguin el control.
La música amb sentiment
La mare del Xavier el va introduir a la música gràcies a la ràdio “que és l’única cosa que hi havia”. “La primera que recordo és el Concert de Varsòvia. Sobretot m’agrada la música en la qual hi ha sentiment”.
Diu que a la feina posa música en algun moment, quan necessita inspirar-se. També li serveix per recarregar energia. “La música em relaxa molt. Soc capaç de treballar 12 hores seguides, estar molt cansat, escoltar música i tornar a anar a treballar”.
Ara toca la guitarra, per “fer anar les neurones”. “No empipa gaire i és de bon transportar”, explica. “Per tocar una peça necessites assajar cada dia. Jo estudio dos o tres dies a la setmana. Tinc les meves limitacions”.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
