Jordi Masó: “Els músics de música clàssica som gent normal”
El pianista explica la idea que hi ha al darrere de la seva última novel·la
Jordi Masó al Llapis de Memòria
55:39
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714491737889/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Barcelona
Avui connectem el “Llapis de Memòria” d’en Jordi Masó, pianista i escriptor. Com a músic ha tocat en la majoria dels països europeus, però també ho ha fet a Àsia i a Amèrica. La crítica l’ha definit com un pianista sòlid i intel·ligent i ha gravat més de 60 discos. Podríem dir, per tant, que fa música pel món real, però també s’emporta la música a la ficció. Com ha fet a la seva última novel·la ‘Xacona’. Una obra atípica i addictiva.
La xacona
El Jordi ja escrivia d’adolescent, però va passar molts anys sense escriure res. Hi va tornar quan es va veure amb la necessitat de descansar de tant en tant de la música, un món molt demandant.
Una xacona, element del qual pren el títol la seva última novel·la, és una composició musical que va oferint variacions sobre un mateix baix. La idea de l’obra que ha publicat és precisament aquesta. Cada capítol comença igual, amb el cadàver d’un home, però després ofereix la seva pròpia versió que el diferencia de la resta. “Sempre m’ha agradat la idea de variar un mateix material. Les històries que tenen un cert gruix es desenvolupen al llarg de la novel·la. Després hi ha histories que comencen i acaben allà”, diu el músic.
Tot i tocar el tema de la mort, la història està farcida de molts moments humorístics. “Em surt l’humor quan escric. No soc un escriptor seriós. Al piano ho he de ser més, potser és per contrarestar”.
Música clàssica
De nen, el pianista escoltava de tot. “No tenia gaire criteri”, diu. Ara només té interès per la música clàssica. “Escolto la música comercial que se m’obliga a escoltar. No em mou”. Per ell, la música no ha de parlar de res necessàriament. Pot tenir diferents significats depenent de l’oient.
En Jordi ha gravat més de 60 discos i va marxar a Londres a estudiar a la Royal Academy of Music, on es va graduar amb la màxima distinció. “Crec que sempre és necessari sortir i veure com es fa música a altres països”.
Sobre els músics com ell, els de música clàssica, diu que són gent normal i que els representin com gent altiva o arrogant és només un estereotip.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
