Laura Conejero: "Amb el 'Zoo de vidre' m'ho estic passant millor que mai"
L'actriu protagonitza el clàssic de Tennessee Williams al Teatre de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona
ENTREVISTA. El zoo de vidre
21:18
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714306413217/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Segueix el canal de La SER a WhatsApp
Trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.
Barcelona
Al Teatre de la Biblioteca de Catalunya us espera un viatge als Estats Units dels anys 30 de la Gran Depressió, un viatge al cor d’una de les famílies icòniques del teatre nord-americà del segle XX, els Wingfield. Son els protagonistes d’El zoo de vidre’ de Tennessee Williams, l’autor d’altres títols molt representats i adaptats amb èxit al cinema com ‘Un tramvia anomenat desig’ o ‘La gata sobre la teulada de zinc’. "El zoo de vidre és la peça més trista que he escrit mai. És plena de dolor. Per a mi, veure-la és dolorós", va dir el dramaturg, potser perquè explicava en algun sentit la història de la seva pròpia família.
L'adaptació
Martina Cabanas Collell ha portat a escena (i traduït) per encàrrec de La Perla 29 un clàssic que ella “recordava vagament”. De fet va haver de fer un exercici de memòria quan el director de la companyia, Oriol Broggi, li va preguntar què en pensava de l’obra. Cabanas dirigeix els actors (i, en alguns moments de la funció, músics i cantants) Roger Torns, el fill, Clara Moraleda, la filla, David Anguera, el “pretendent” de la filla i la mare, interpretada per una de les grans del nostre teatre, sèries i cinema, Laura Conejero. Totes dues, directora i protagonista, han passat pel ‘Tot és comèdia’.
La sobreprotectora
‘El zoo de vidre’ narra la vida d’Amanda Wingfield, una dona arruinada que va viure de jove una època de més esplendor. Ha estat abandonada per un marit bevedor, té una filla “esguerrada” amb problemes emocionals que no surt de casa i un fill amb vocació d'escriptor que treballa en una fàbrica de sabates (l’únic sou de la casa) que només pensa en tocar el dos d’aquell apartament gris, d’aquella mare opressiva. Amanda és l’arquetip de mare sobreprotectora que estima amb desfici els fills, però que a la vegada els talla les ales.
La música
La música és un ingredient important en aquesta adaptació. En escena veiem i sentim un piano tocat per un dels actors, David Anguera, que subratlla escenes i ambienta les transicions. Son melodies molt de l’època com una de les cançons de la pel•lícula ‘La costilla de Adán’ amb Katharine Hepburn i Spencer Tracy o la immortal banda sonora de ‘Lo que el viento se llevó’. Però la veritable protagonista és ‘Amapola, tristísima amapola’ que funciona com un leit motiv de tota l’obra. 'El zoo de vidre' estarà en cartell al Teatre de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona fins el 19 de maig.
Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.
