Gabriel Lara de la Casa, el professor que explica Valle-Inclán amb hits d'Avicii

El Gabriel Lara de la Casa ha perdut el compte dels tatuatges que porta a la pell. "Em tatuo totes les frases literàries que em canvien la vida", assegura aquest professor de llengua i literatura castellana de secundària, que recentment ha publicat el seu primer llibre: 'Literatura a flor de piel, encuentra en los grandes clásicos las claves de la felicidad'. Un recull de deu grans clàssics de la literatura –entre els quals hi ha obres de Valle-Inclán, Mary Shelley, Lorca, Salinger o Zweig-, dels que el Gabriel en fa un desglossament detallat del seu gran valor literari, a la vegada que demostra el seu gran amor pel gènere clàssic. Com diu ell mateix: "Aquest llibre és una invitació amb barra lliure a la gran festa dels clàssics". Viu una vida que valgui la pena recordar El Gabriel utilitza d'esquer la cançó 'Nights' d'Avicii per presentar la vida i obra de Ramón María del Valle-Inclán als seus alumnes. "La cançó diu: viu una vida que valgui la pena recordar, que és el que va fer Valle-Inclán", afirma el Gabriel. Ell va conèixer a l'autor gallec gràcies a una biografia escrita per Francisco Umbral, i una frase se li va quedar marcada de per vida: 'Menysprear als altres i no estimar-se a un mateix'. "Quan ho vaig llegir d'adolescent, em vaig adonar que a mi em passava el mateix i em van entrar unes ganes boges d'explorar l'obra Valle-Inclán", diu el Gabriel. 'Luces de Bohemia' va ser el primer clàssic que va llegir, i també el que va inaugurar el comptador de tatuatges: "Amb dinou anys em vaig tatuar Mala Estrella –el sobrenom del protagonista de l'obra- al pit, que és on més mal fa... però és que Mala Estrella ho valia". Els clàssics, els seus salvavides "Jo he sigut molt feliç llegint els clàssics, a mi m'han salvat la vida i ho dic literalment; si tu neixes com jo, sent una persona hipocondríaca, sensible, amb moltes pors... el fet d'anar a una llibreria, que em donava un refugi que no us l'imagineu, tornar a casa amb un llibre i llegir-me'l, em solucionava el cap de setmana... si això no és salvar-me la vida, ja em direu què és...", diu el Gabriel. Quan li preguntem –la pregunta del milió- què és un clàssic, ho defineix com tot el contrari a les xarxes socials: "a les xarxes t'ho tragues tot a una velocitat absoluta, en canvi, un clàssic requereix que l'escullis, calma i paciència". Un lector agraït Abans que professor i escriptor, el Gabriel es considera un lector agraït, i així ho posa de manifest al final de cada capítol del llibre, quan escriu una carta adreçada als protagonistes de les obres que repassa i acaba agraint-los la seva existència. "Si els clàssics et canvien la vida a millor, què menys que ser agraït", diu el Gabriel, que també assegura que ha somniat que xerrava amb molts d'ells en múltiples ocasions. "És que formen part de la meva vida. Tot i estar morts, aquests personatges estan més vius que alguns amics que tinc amb els quals parlo una vegada a l'any per felicitar-los l'aniversari".

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.