Enric Casasses: “Tinc la sensació que són els burros els que premien els intel·lectuals”
El poeta parla sobre el reconeixement que ha guanyat els últims anys
Enric Casasses al Llapis de Memòria
54:18
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714056264140/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Sigue el canal de la SER en WhatsApp
Encontrarás toda la información, el deporte y el entretenimiento: la actualidad del día y las noticias de última hora, los mejores vídeos y momentos de la radio, entrevistas, reportajes y mucho más.
Barcelona
Avui connectem el ‘Llapis de Memòria’ de l’Enric Casasses, tot un referent del món de la poesia i una bèstia escènica quan puja a llegir poemes al costat de músics com Pascal Comelade. El seu primer llibre; ‘La bragueta encallada’, el va publicar l’any 73, però van haver de passar quasi 20 anys per veure la seva segona obra, ‘La cosa aquella’, a les llibreries. Això sí, mai va deixar de publicar els seus poemes a diferents revistes underground amb el pseudònim de Mossèn Xemeneia. Avui connectem les cançons de tot un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Enric Casasses.
Un nòmada afrancesat
L’Enric tenia el vici del paper, el llapis i la lectura des de petit. Va aprendre francès jugant amb els nens dels turistes que estiuejaven a Catalunya i, així, es va enamorar de la cultura francesa.
Anys després, precisament, es va “exiliar” a França i a Anglaterra. El poeta sempre ha anat canviant de casa, però no es considera un nòmada. “El nomadisme real està prohibit en el capitalisme, entre les fronteres i que t’has d’empadronar no és nomadisme. És canviar de casa”.
L’artista diu que ell no viu de la poesia, sinó que viu amb la poesia. “Va mot justa, la cosa. Vaig fent”. Entre publicacions de llibre, l’Enric ha hagut de treballar de corrector, traductor, fent articles, anant a recitals... “Feines molt pesades, però que van sumant”.
Sortint de l'anonimat
Al poeta no l'impressiona gaire haver estat reconegut amb un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. "Els premis no tenen cap valor. No sé qui els dona. Fa la sensació que són els burros els que premien els intel·lectuals". Diu que el que li agrada és que el seu treball arribi a la gent, però que és una cosa que no s'esperava. "Tenia quaranta anys quan va sortir de l'underground. No era un escriptor, era algú que escriu".
La seva última jugada és el llibre de poesia "A la raó", on recopila poemes que feia anys que havia escrit, però "havien quedat aparcats". Alguns d'ells, però no són inèdits i ja havien vist la llum en algun recital de poesia on l'autor havia participat.
El programa
El ‘Llapis de Memòria’ és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel ‘Llapis de Memòria’, hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".
