La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Torna Marta Cava amb una nova remesa de recomanacions per ampliar la biblioteca popular del 'Tot és comèdia'. En aquest cas, es tracta d'una tria personalíssima d'històries que l'han colpit, i que fins i tot l'han fet plorar.

1) 'El abismo del olvido', de Paco Roca i Rodrigo Terrasa (Astiberri)

Escrit per Rodrigo Terrasa i il·lustrat per Paco Roca, el darrer llibre d’un dels autors més reconeguts del món del còmic és ple d'imatges poderosíssimes i commovedores, on se’ns parla de Pepica Celda, una dona (que de fet, existeix i tot el què se’ns explica és real) que vol recuperar les restes del seu pare, afusellat durant la Guerra Civil. Al llarg de totes les pàgines, Roca i Terrasa ens parlen de la vida, de la mort, de la justícia, del feixisme, de la Ilíada, de la dignitat i de la memòria. Gràcies a la protagonista, però també a la d'una figura anònima i discreta: la de l'enterramorts que, clandestinament, va fer el possible per donar la dignitat als companys a qui va haver d'enterrar.

2) 'La llei del menor', d'Ian McEwan (Anagrama)

McEwan és un dels millors novel·listes contemporanis, i obres com aquesta ho demostren: a mig camí entre la novel·la realista i el thriller, tot comença quan a la jutgessa Maye ha de decidir sobre la vida d’un noi de 17 anys, pendent d'una transfusió de sang que li salvaria la vida, però a la que la família s’hi oposa perquè són Testimonis de Jehovà. A partir d’aquí, la jutgessa haurà de decidir, mentre fora de l’hospital, la seva pròpia vida va caient a trossos i proposa al lector fer-se preguntes molt difícils de respondre.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

3) 'Fantasmes del Tsunami', de Richard Lloyd Parry (La Segona Perifèria)

Segur que recordeu el terratrèmol i el tsunami que va haver-hi al Japó l'any 2011. Segur que recordeu, sobretot, Fukushima. Però més enllà d'això van passar moltes altres coses, com per exemple, el desastre de l'escola d'Okawa. Al llibre se'ns explica que un dels llocs més segurs on pots estar si hi ha un terratrèmol al Japó, és a una escola. Però, per què aquesta va ser l'única escola on la gran majoria d'alumnes van morir? Què va passar? Què va fallar? Es podria haver evitat?

Al llibre, també ens va donant pinzellades de com és la cultura i com són els costums dels japonesos i com, després d'aquest desastre, molts es van saltar les lleis no escrites de l'ordre i la calma amb que els habitants del país nipó, acostumen a actuar davant de les adversitats més grans. I com molts, sense creure en cap religió, van anar a buscar consol en els déus, però també, en mèdiums i exorcistes per intentar parlar amb els seus fills morts. Per intentar saber què va passar aquell dia, si van patir, si allà on siguin ara, estan bé. Un crònica periodística que ha agradarà si us agrada Svetlana Aleksievitx o Patrick Radden Keefe, on l'autor sap que ell no és el protagonista, sinó que ho és la gent amb qui parla.

4) 'Los suicidas del fin del mundo', de Leila Guerriero (Seix Barral)

Amb el seu estil propi i amb la idea de donar veu als protagonistes de la història, talment com si fos Svetlana Aleksievitx, en aquest cas Guerriero se'n va Las Heras, un poble de la Patagònia argentina, conegut pel pou petrolífer que hi ha on molta gent "migra" buscant una vida millor. Però, alguna cosa fa saltar les alarmes quan en pocs anys, una onada de suïcidis de persones joves. Tots tenien problemes i molts creuen que és casualitat, d'altres que en realitat, formen part d'una secta.

Sigui com sigui, alguna cosa va passar. Alguna cosa va afectar la vida d'aquestes persones (i les que posteriorment, van tenir problemes). No hi havia futur però tampoc, vida més enllà de la feina. Una obra important tant pel que s'explica, com pel que no, per com és va assumir que tot el què passava era natural i que no calia canviar les coses ni millorar la vida. Un d'aquells llibres que costa que et marxi del cap. I que m'ha recordat a dues obres, que us deixo a les stories. Des de fa unes setmanes, també podeu llegir una traducció d’aquesta obra en català que trobareu a l’editorial Saldonar.

5) 'Siega', de Neal Shusterman (Nocturna)

Què passaria si la societat i la medicina avancessin tant que no existís ni l'envelliment ni les malalties? Shusterman s'ho imagina a la trilogia distòpica "El Arco de la Guadaña", on la societat ha avançat molt, però a la vegada, la superpoblació que provoca que la gent no mori, ha generat un problema i és per això que la societat en que se succeeix aquesta història, ha creat una mena d'exèrcit que s'encarrega de donar mort a la gent: els segadors. A través de la Citra i en Rowan, dos joves escollits per ser segadors, veurem els debats morals i d'ètica que es plantegen en aquesta nova societat on algú decideix quin dia, quina hora i com has de morir. Una obra de ciència-ficció pensada pel públic juvenil, però que ha enganxat a moltíssims adults, tant els més amants dels gènere com els qui no en són lectors habituals.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.