Olga Viza: "El periodisme és un joc"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de Memòria de l'Olga Viza, un referent del periodisme. Va començar de molt jove (quan encara estava estudiant la carrera) fent esports al programa 'Polideportivo' des dels antics estudis de TVE a Miramar. Als 80 es va posar al capdavant d’ESTADIO 2, un programa esportiu maratonià. I als 90 va ser una de les narradores dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. La seva bona feina, va fer que la fitxessin a Antena 3 on hi va estar 11 anys informant cada dia, per exemple, de l’arriba de l’euro o de l’atemptat a les torres bessones o moderant el debat polític entre Rajoy y Zapatero. Ara, la podeu escoltar a 'El Balcó' o a l’'Aquí Catalunya' d'aquesta casa i avui és un plaer que l'Olga torni al Llapis de Memòria.

Al ritme de d' Amigos para siempre de José Carreras i Sarah Brightman encetem el 'Llapis de Memòria' de la periodista catalana. En José era el director musical dels JJOO de Barcelona, es va fer una versió d'òpera a l'Estadi Lluís Companys pel dia de la inauguració, en Josep va parlar amb tots els grans artistes que hi participaven, i els hi va fer un contracte per una pesseta, era un contracte simbòlic, que demostrava la il·lusió que els hi feia ser allà, explica Viza.

La periodista va cobrir els Jocs Olímpics amb Matias Prats, la muntanya de Montjuïc estava tancada només podia accedir cotxes oficials i es van oblidar d'anar per ells, fins que van veure un cotxe de policia i en Matias va demanar que els pugessin, i així va ser com els dos periodistes van arribar amb un cotxe policial als Jocs Olímpics.

Al debat electoral de Rajoy i Zapatero, l'Olga portava unes sabates de taló molt altes, uns quinze centímetres, i se sentia inestable, i en veure als dos polítics els va avisar que si queia a terra si us plau l'agafessin, aquella anècdota va fer trencar el gel entre Rajoy i Zapatero. Després d'apagar la flama olímpica, l'Olga va marxar a Madrid, va deixar enrere tota la seva vida personal i professional per començar una nova etapa a la capital.

El vincle amb Carlos Ruiz Zafón

La periodista va descobrir en Carlos Ruiz Zafón gràcies a una recomanació d'una companya, que abans que esclatés la seva popularitat, li va fer llegit 'La sombra del viento', des d'aquell moment, Viza va quedar enganxada a les seves novel·les i a la seva figura com a escritptor, tant és així, que quan es va passar a la ràdio, com a requisit va indicar que volia entrevistar a l'escriptor.

L'escriptor va enviar-li a la periodista les bandes sonores dels seus llibres, que sorprenentment, són compostes per ell mateix i van tenir una trobada prèvia on es van conèixer, a l'endemà Viza presentava el seu nou llibre.

"M'ho vaig passant molt bé, vaig veure un home molt alt, corpulent, amb bermudes, polo americà i una visera, em va semblar un nen gran, ens ho vam passar meravellós. Vam tenir bona sintonia", explica l'Olga Viza.

Mirada al passat d'Olga Viza

Amb una amiga, quan eren petites, durant els estius a l'hotel del qual eren propietaris els pares de la seva amiga, passaven escoltant 'Mina' de Non Credere aleshores no eren conscients del seu to reivindicatiu, només els hi agradava el to de veu i la cançó.

La relació amb la seva àvia sempre ha estat molt propera, "era la meva complice" reconeix la periodista. Quan l'aniversari de l'àvia, l'Olga Viza amb pocs recursos li feia uns diaris personalitzats amb peces d'altres retalls que trobava en diaris del seu pare.

Space Odddity, és la cançó que més ha demanat a la seva vida a les discoteques, Bowie per la periodista és un cantant increïble, és la cançó que més emociona a la periodista. "De jove sortia molt de festa, un cop per setmana mínim", afirma Viza.

Al poc d'arribar a Madrid, vaig convidar al meu equip d'informatius a sopar al meu apartament petit que no tenia ni taula al menjador, tots van quedar sobtats perquè allà no feien vida dins de casa, eren molts d'anar a fora, els catalans som d'un altre pare. No em va costar adaptar-me perquè hi havia molta gent com jo.

El programa

El "Llapis de Memòria" és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel "Llapis de Memòria", hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.