Demostren que canviar el punt d'estimulació del marcapassos dins del cor permet reduir complicacions posteriors

Barcelona

Més del 12% de persones a qui s'instal·la un marcapassos al cor acaba desenvolupant disfunció ventricular de ventricle esquerre, que pot derivar en l'aparició d'arrítmies o insuficiència cardíaca. Això passa per l'activació anòmala de la musculatura cardíaca. Davant d'això, un estudi del Servei de Cardiologia de l'Hospital del Mar demostra que canviar el punt d'activació dels marcapassos dins del cor pot reduir de forma dràstica aquestes complicacions. Així, es deixa d'implantar el marcapassos a la punta del ventricle dret per fer-ho a l'interior del septe ventricular, l'àrea que separa els dos costats del cor. En moltes ocasions, els pacients que desenvolupen complicacions han de tornar a ser intervinguts.

Amb aquesta nova tècnica, que ja s'utilitza en pacients que necessiten una implantació de marcapassos i tenen el cor feble, es podria obviar un gran nombre de reintervencions.

Els marcapassos se solen implantar a la punta del ventricle dret. Això els permet estimular la musculatura del cor i restablir el ritme cardíac adequat. Però aquest tipus d'estimulació pot provocar que els pacients, a mitjà o llarg termini, desenvolupin disfunció ventricular. És a dir, una dilatació i una pèrdua de força per a bombar la sang. Segons aquest nou estudi, això es pot evitar si el marcapassos es posa a l'interior del septe ventricular, l'àrea que separa els dos costats del cor, i estimula la branca esquerra del sistema elèctric del cor. Amb la localització habitual es deteriora un 6% de mitjana el ritme cardíac en només sis mesos, ha explicat l'autor del treball i cap de secció de la Unitat d'Arrítmies del Servei de Cardiologia, Ermengol Vallès.

En moltes ocasions, els pacients que desenvolupen complicacions han de tornar a ser intervinguts i se'ls hi ha de posar un nou marcapassos en el costat esquerre del cor per intentar revertir els efectes adversos del primer. Amb aquesta nova tècnica, que ja s'utilitza per als pacients que necessiten una implantació de marcapassos i tenen el cor feble, es podria obviar un gran nombre de reintervencions.

Per portar a terme l'estudi es va estudiar l'evolució de 75 pacients intervinguts a l'Hospital del mar als quals se'ls va implantar un marcapassos. A la meitat se'ls va fer l'implant a la ubicació usual i a la resta la nova. A banda de demostrar que la nova ubicació preservava la funció cardíaca a mitjà termini, al cap de sis mesos, també es va veure com disminuïen dràsticament els ingressos per insuficiència cardíaca, dell 22% al 5%, representant una caiguda del 78% en comparar els dos grups de pacients.

Els resultats es deuen al fet que la nova ubicació permet activar la musculatura cardíaca a través del sistema elèctric principal del cor, de forma més natural, i no directament estimulant el múscul de la punta del cor, com es fa habitualment. D'aquesta manera, es recupera el ritme normal del batec i no s'afecta la força de contracció del cor. La intervenció amb la tècnica proposada és més llarga però no comporta cap risc afegit.

Segons Vallès, els resultats poden servir per marcar la tendència a revisar les pròximes guies clíniques i incloure la indicació de la nova tècnica d'implantació de manera més universal per protegir la funció del cor, i no només quan hi hagi disfunció cardíaca.

A l'Hospital del Mar s'està duent a terme un programa d'estimulació de branca esquera com a primera opció, amb la intenció d'evitar aquestes complicacions.

El treball s'ha publicat a la revista 'Circulation: Arrhytima and Electrophysilology'.