El Museu Morera ja ho té tot a punt per obrir al públic dissabte a la nova seu definitiva

Lleida

El Museu Morera ja ho té tot a punt per obrir al públic dissabte a la nova seu definitiva, a l'antiga Audiència de la Rambla Ferran. Amb el seu director, Jesús Navarro fem una passejada de dalt a baix, quin fons hi ha, i quina exposició serà la primera en veure el públic. L'audio el pots seguir en el podcast

Després de més de 100 anys de nomadisme per llocs com l'antic convent del Roser o el Casino, el museu s'ubica finalment en un espai propi a l'antiga audiència provincial amb un edifici dedicat completament a les funcions que li pertoquen com a pinacoteca. El nou Morera es distribueix en tres plantes dedicades als serveis tècnics i tres a exposició, que busquen la màxima connectivitat entre els diferents espais a través d'un pati interior diàfan. També hi ha una terrassa amb vistes a la Seu Vella. La nova etapa arrenca amb una exposició que repassa aquest segle de canvis artístics i culturals. Les obres s'han allargat 5 anys i han costat uns 5,8 MEUR.

El Museu Morera va néixer l'any 1914 i fins ara no havia tingut mai cap seu definitiva. Va ser impulsat per la Diputació de Lleida i la Paeria i fou un dels primers museus d'art contemporani de l'estat espanyol. Primer va ser ubicat al Mercat de Sant Lluís i posteriorment es va traslladar a l'antic Hospital de Santa Maria, el convent del Roser i el Casino Principal. Més de 100 anys després, ja té una casa definitiva. Arriba després de 5 anys d'obres de rehabilitació de l'antiga audiència i amb una despesa que finalment rondarà els 5,8 MEUR.

El director de Morera, Jesús Navarro, ha reconegut que la història d'aquest museu ha estat molt "patidora" pel fet de no haver tingut mai una seu fixa, fet que els ha obligat a viure en "precarietat i provisionalitat". En aquest sentit, ha destacat que tenir un "edifici propi" representa un element important perquè resti en "l'imaginari col·lectiu" de la ciutat i fixar-lo al mapa. Això a més, servirà per ampliar els serveis al públic, amb una aula educativa, sala d'actes o una recepció, a banda de les plantes destinades a l'exposició. Són serveis que "configuren un museu del segle XXI", ha remarcat Navarro, que també s'ha mostrat convençut que en aquesta nova etapa, podran desplegar "totes les potencialitats".

L'arquitecte municipal que s'ha encarregat del projecte de reforma de l'antiga audiència, Jaume Terés, ha explicat que han pretès transformar el lloc per a un nou museu "obert a la ciutat i el territori". Per això, s'ha estipulat un sistema d'espais interiors "connectats" amb els exteriors, generant una "gran artèria" que vol "fusionar l'art i la identitat". En aquest sentit, el Morera s'ha configurat a partir dels "buits de l'edifici historicista" i s'estructura a partir d'un pati central que articula les 5 plantes que hi ha. La planta baixa està concebuda com "l'àgora", a continuació venen les tres d'exposició, la quarta destinada a l'administració de l'equipament, i a la cinquena l'aula educativa i el mirador cap a la Seu Vella.

Precisament la cinquena planta s'ha fet tota nova ja que allí era on hi havia el domicili de l'antic president de l'audiència provincial quan l'edifici tenia aquestes funcions. Es va enderrocar aquest immoble i ara hi ha una estança molt lluminosa i sense parets. Segons Terés, el que ha costat més del projecte ha estat incorporar les restes medievals que es van trobar al subsol de l'edifici quan va començar la reforma. Aquest ha estat un dels motius del retard en la finalització de les obres i també de l'encariment. A més a més, les restes han reduït l'espai d'emmagatzematge del museu.

Exposició inaugural amb 470 obres

El Morera neix amb l'exposició 'Arrels i horitzons. Més d'un segle d'art' que conté 470 obres que expliquen els canvis artístics i culturals que s'han esdevingut al llarg del segle XX i fins a l'actualitat i posa l'accent en les obres d'art que permeten explicar moments rellevants de la història de Ponent i Catalunya. Arrenca amb el període que va del 1900 al 1930, on es reflecteix la Lleida que navega entre la tradició i la modernitat. En aquesta part s'hi poden veure obres d'artistes com Carlos de Haes, Jaume Morera, Aureliano de Beruete i Baldomer Gili i Roig, en un context influït per l'arribada de la fotografia.

La segona part és el 'Temps de conflictes' entre el 1931 i el 1945, on es reflecteix l'Europa durant els anys d'entreguerres i les diferents tendències artístiques que van sorgir, conegudes amb el nom "d'avantguardes". S'hi plasmen les confrontacions socials i culturals de l'època i s'hi poden contemplar obres d'artistes com Enric Crous, Antoni Garcia Lamolla, Leandre Cristòfol i Josep Viola. La Guerra Civil també té un paper rellevant a l'exposició del nou Morera, sobretot en l'àmbit del fotoperiodisme en què Agustí Centelles va ser pioner, i també el cartellisme amb treballs de Carles Fontserè.

A continuació s'aborden els anys de la postguerra, entre el 1946 i el 1967 amb obres d'artistes com el Grup Cogul, format per Albert Coma Estadella, Ernest Ibañez, Víctor Pérez Pallarés, Albert Vives, Jaume Minguell i Àngel Jové. Segueixen les transicions entre els anys 1968 i 1995 on a Lleida, la Petite Galerie, de l'Alliance Française, es va convertir en un espai transgressor on es mostraven les darreres tendències artístiques catalanes a través de l'obra d'autors com Joan Brossa, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet, Àngel Jové, Sílvia Gubern, Antoni Llena i Albert Coma Estadella.

La mostra acaba amb les pràctiques artístiques contemporànies datades des del 1996 fins a l'actualitat. Artistes com Ignasi Aballí, MP&MP Rosado i Alberto Peral treballen des del qüestionament del concepte d'art, i d'altres com Evru, Marina Núñez, Antoni Abad, Núria Güell i Olga Olivera-Tabeni centren les seves propostes en la introspecció, el propi cos o el compromís social i polític. Les obres d'Albert Bayona i Jordi V. Pou són dos exemples del treball creatiu a partir de nous formats com la Intel·ligència Artificial.

Portes obertes durant un mes a partir de dissabte

El Morera tindrà portes obertes durant un mes a partir de dissabte dia 13 d'abril. No es pot fer una inauguració formal de l'equipament perquè estem en període pre electoral. A partir de mitjan de maig, l'entrada costarà 5 euros i els diumenges al matí es faran visites guiades per l'exposició. Un divendres al mes es podrà visitar la Sala de Reserva del museu per conèixer els processos de conservació i restauració de les obres d'art. També es faran tallers familiars per apropar l'art als més petits.

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.