Actualidad

La colza guanya 7.000 hectàrees de cultiu a Catalunya en només 5 anys

Aquest herbaci aprofita millor l'aigua, és barat de sembrar i cada cop tenyeix més hectàrees de groc amb la seva flor quan arriba la primavera

Imatge d'arxiu d'un camp de colza / Paco Auñón

Fa setmanes que a banda i banda de les carreteres catalanes hi ha prats florits d'un groc molt intens que contrasta amb la resta de cultius de comarques com Osona, el Lluçanès, el Baix Empordà, la Segarra o el Moianès. Any rere any augmenten les hectàrees de colza, un a planta majestuosa, que arriba al metre i mig d'alçada, i que poc a poc guanya terreny als pèsols, el sègol, l'ordi o el blat als camps catalans. Actualment hi ha 21.700 hectàrees sembrades de colza a Catalunya segons dades del Departament d'Acció Climàtica (2023) quan el 2018 éren 14.300.

Aquesta planta està catalogada com a conreu d'usos industrials, perquè es fa servir sobretot per fer pinso (en substitució de la soja) i també combustible. L'oli d'aquesta planta també és apta per al consum humà, però a Catalunya amb l'oli d'oliva i el de girasol com a rival, pràcticament no es fa servir. A més a més, a l'imaginari popular encara hi ha enquistat l'enverinament massiu per oli de colza de l'any 1981, on 300 persones van morir i 20.000 van resultar enverinades per partides defectuoses.

El groc dels camps de colza atrau visitants i curiosos.

El groc dels camps de colza atrau visitants i curiosos.

La majoria de colza plantada a Catalunya s'exporta a l'exterior i es ven a un preu aproximat de 400€ la tona. A l'espera dels resultats de l'any passat, el 2022 a Catalunya se'n van comercialitzar 48.000 hectàrees.

La colza guanya terreny als cultius tradicionals

Hi ha diversos motius que expliquen per què la colza s'està popularitzant tant entre els agricultors catalans. Els explica Santi Caudevila, responsable de cereals i herbacis d'Unió de Pagesos, que els resumeix en tres de principals. "El primer, és que és una bona rotació de coltius. La PAC (Política Agrària Comuna) ens obliga a fer rotacions, i la colza és ideal". El segon motiu és que a les zones on hi ha problemes de fauna, els animals no donen problemes, ja que no tendeixen a escollir aquesta planta com a aliment. La tercera, menys prosaica, és que la sembra és molt més barata que la de la resta de cereals d'hivern.

La colza, a més a més, té una gran capacitat d'absorvir aigua. No és que en necessiti menys ni que permeti estalviar-ne molta (factor que podria ser encara més decisiu en l'actual episodi de sequera), sinó que les seves arrels, especialment profundes, ajuden a absorvir més recursos, i per tant utilitzar-los millor.

Selfies i posts d'Instagram als cultius

La flor de la colza té un color groc molt vistós que fa les delícies de la gent de ciutat que va a passar uns dies fora i veu en aquests camps una oportunitat perfecta per fer-se fotos bucòliques i penjar-les a xarxes. Ja fa anys que la conselleria d'Acció Climàtica demana que aquestes fotografies es facin amb respecte, sense trepitjar els sembrats i respectant la feina dels pagesos.

Per contra, a l'estiu, un cop feta la sega, la colza deixa un paisatge més desolat, de canyissars d'un color marró apagat que no tornen a omplir-se de color fins la primavera vinent. La collita se sol fer entre finals de juny i principis de juliol, amb variacions depenent de la meteorologia dels mesos anteriors.

Segueix el canal de La SER a WhatsApp, on trobaràs tota la informació, esports i entreteniment: l'actualitat del dia i les notícies d'última hora, els millors vídeos i moments de la ràdio, entrevistes, reportatges i molt més.

Recorda que també pots tenir tota la informació de SER Catalunya al nostre canal de WhatsApp.

Oriol Soler Pablo

Oriol Soler Pablo

Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00