Xifra rècord d'aules d'acollida a Catalunya

Barcelona

El departament d'educació xifra en 1416 el nombre d'aules d'acollida que estan funcionant ara mateix a escoles i instituts de tot Catalunya per atendre alumnat de primària i secundària que s'escolaritza al sistema educatiu català procedent d'altres territoris i que necessita un acompanyament específic per assolir els mínims coneixements lingüístics per seguir les classes amb normalitat. Suposa més del doble d'aules que hi havia fa 7 cursos i 250 més de les previstes inicialment aquest curs 2023/24.

Al setembre, a tot Catalunya hi havia 1171 aules d'acollida. La xifra va pujar fins a les 1371 després de Nadal, segons que va explicar la consellera Anna Simó en una compareixença al parlament el mes de febrer. I ara, segons consta en una resposta parlamentària a una pregunta de la diputada del PSC, Esther Niubó ha tornat a créixer fins a arribar a les 1416 aules actives.

Aquest recurs pensat per atendre en grups reduïts a estudiants a partir de tercer de primària que fa menys de dos cursos que han arribat al sistema educatiu català i que per tant no tenen els coneixements bàsics de la llengua, va arribar a mínims el curs 2016/17 i des de llavors, descomptant el curs de la pandèmia i els grups bombolla, ha anat creixent per donar resposta a l'increment d'alumnat nouvingut.

Ampliar

7000 alumnes estrangers han arribat a Catalunya des de principi de curs.

En declaracions a SER Catalunya, el secretari de transformació educativa Ignasi García Plata posa xifres al repunt en l'arribada d'alumnes immigrants d'entre 10 i 16 anys. El curs 2016/17 les 588 aules d'acollida existents atenien 9501 alumnes. A principis d'aquest curs, la xifra d'alumnes que necessitaven aquest recurs gairebé s'havia triplicat, fins a arribar als 27.390 alumnes. I de setembre fins al darrer balanç, el número ha tornat a créixer fins als 34.271 estudiants que ara mateix estan en alguna aula d'acollida.

El departament destaca l'esforç pressupostari que implica aquest increment sobrevingut de les aules d'acollida, però subratlla que "és imprescindible" fer un bon acolliment d'aquests infants i joves "per poder garantir la seva integració, la bona adquisició del currículum i el seu èxit escolar futur". García Plata explica que de cara al curs vinent estan treballant per reorganitzar les partides pressupostàries de tal manera que es pugui mantenir i ampliar aquest recurs encara que no s'hagi aprovat un nou pressupost. I en aquest punt, reclama "més implicació del govern de l'estat". "Creiem que l'estat no es pot inhibir del repte d'acollir" en bones condicions aquest alumnat, tot i que constata que "de moment no trobem tot el suport que necessitaríem".

El govern explica que el repunt en l'arribada d'infants i joves, que ara mateix estan arribant sobretot des de Colòmbia, Marroc i altres països sud-americans s'explica pel bon moment de l'economia aquí i també per processos d'inestabilitat econòmica i política en aquests països.

Un terç dels nous alumnes es concentren a l'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat és un dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que més està notant el repunt de la immigració i dels processos de reagrupament familiar que s'ha recuperat en els darrers anys. Des de principi d'aquest curs i segons dades de l'Ajuntament, han rebut 2000 sol·licituds de matriculació escolar fora de termini d'alumnes, la majoria d'entre 10 i 14 anys, que han arribat recentment a Catalunya i que s'han d'encabir en centres que ja tenen més alumnes dels que marca la normativa.

El regidor d'Educació, David Quirós explica en declaracions a SER Catalunya que "pràcticament totes les escoles i instituts del municipi tenen una o dues aules d'acollida", però que aquest servei també està molt tensat perquè ha d'atendre més alumnes dels que seria aconsellable per fer una atenció adequada a uns estudiants que venen de cultures molt diferents i sovint arrosseguen també carències en l'àmbit acadèmic. Posa com a exemple un centre del municipi que té escolaritzats aquest curs 120 alumnes que necessiten l'aula d'acollida.

Quirós lamenta que sovint aquests alumnes no tenen accés al recurs de l'aula d'acollida tan bon punt arriben, malgrat que "tant l'ajuntament com el departament d'Educació sabem per l'experiència d'altres anys" que les xifres d'alumnes matriculats a inici de curs va en augment un cop ha començat el curs. Quirós diu que seria desitjable que el departament, en lloc de reaccionar davant l'increment de l'alumnat "s'anticipés, per tal de rebaixar la pressió sobre els centres educatius".

Segons dades del consistori, ara mateix la ciutat compta amb 75 dotacions d'aules d'acollida, 13 de les quals es van crear entre els mesos de gener i febrer.

Altres ajuntaments propers, com el d'Esplugues de Llobregat també confirmen un increment de l'arribada d'alumnes estrangers en els darrers mesos. Des d'inici de curs i fins al 13 de febrer, a les aules de la ciutat s'han incorporat 159 alumnes extra de primària i 91 de secundària. Una xifra total de 250 matrícules vives -que és el terme que s'utilitza per parlar de les peticions que arriben fora dels terminis habituals, amb el curs ja en marxa- i que superen en un centenar el volum d'anys anteriors.