Christian Garcia: “Recomano que la gent miri abans que veure”

Barcelona

Avui connectem el “Llapis de Memòria” d’en Christian Garcia, un nom que és un referent del periodisme esportiu. Ha treballat al costat de José María García, Jordi Basté o Joaquim María Puyal. A més a més, podríem dir que és l’únic periodista que va desfilar al costat dels esportistes a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. També ha fet feina de gestió a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Per exemple, com a cap d’esports o adjunt a la direcció de TV3. Tot això fins que va haver de deixar el periodisme per una malaltia degenerativa que va afectar-li la vista. Això sí, el que no ha fet és deixar de comunicar com ho demostren les xerrades motivadores que fa i que ajuden a moltíssimes persones que, com ell, han hagut de reinventar-se.

Desfilant amb esportistes

En Christian estudiava el batxillerat nocturn i al matí treballava a l’empresa del meu pare. No li agradava gaire, “però l’ajudava i el feia feliç”. Quan va decidir que volia estudiar periodisme el seu pare es va sorprendre, però després li va fer molt de costat. “Es va sentir molt orgullós en veure com anava prosperant. Era el president del meu club de fans”, recorda rient el periodista.

Segons ell, la fita més important que ha assolit a la seva carrera va ser desfilar amb la delegació espanyola durant la jornada de presentació de les olimpíades de Barcelona de 1992. Aquest accident es va donar quan va voler entrevistar als esportistes just abans que entressin a l’estadi i, seguint el corrent de gent, es va veure atrapat a dins amb tots els participants dels jocs. “Els jugadors de bàsquet em van amagar dels guàrdies de seguretat i vaig continuar endavant. Vaig fer tota la volta amb els atletes i em vaig quedar al centre amb ells”. Després el van fer sortir i, per poc, no li van retirar l’acreditació de periodista.

Mirar sense veure

Quan li van dir que no hi havia cap mena de tractament per a la seva malaltia, el Christian ho va passar molt malament. “Al principi dissimulava perquè tenia moltes pors. Vaig passar dos anys amagant que cada cop hi veia menys”. Quan va acceptar la situació que, a partir d’aquell moment, li tocava viure va començar a treballar per adaptar-s’hi.

Ara ja s’ha ajustat a aquesta nova realitat. “Veure és una habilitat que pots tenir. Mirar És una condició coactiva. Si vols mirar, acabaràs observant i, fins i tot, acabaràs veient a la teva manera”.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".