Eva Baltasar: "No m'agrada veure a les protagonistes dels meus llibres com a víctimes"
L'escriptora publica 'Ocàs i fascinació', la seva cinquena novel·la
ENTREVISTA. Eva Baltasar
15:17
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1711286239714/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Després de captivar-nos a tots amb el tríptic format per 'Permagel', 'Boulder' -nominat al Booker International Prize- i 'Mamut', l'escriptora Eva Baltasar torna a les llibreries amb 'Ocàs i fascinació': un díptic amb forma de novel·la que explica la història d'una dona de vint-i-set anys, graduada en pedagogia, que d'un dia per l'altra es veu abocada a dormir al carrer, sense una feina estable ni una xarxa humana que la sostingui. "Aquesta noia és un símptoma de la nostra civilització, sobretot de les ciutats actuals, en la qual estem vivint el fenomen de veure gent dormint al carrer tot i tenir feina estable o estudis universitaris", diu l'Eva. I afegeix: "El que plantejo a la novel·la és veure com aquesta noia, quan arriba al seu ocàs, decideix mirar cap a una altra banda per donar un sentit a la seva vida. En el seu cas, mira cap a l'espiritualitat més delirant... és a dir, la fascinació".
Paral·lelismes entre l'Eva Baltasar i la protagonista
"Per escriure, sempre parteixo de paisatges reals de la meva vida", reconeix l'Eva. Per aquest motiu, durant la lectura d''Ocàs i Fascinació' anem trobant un bon grapat de vivències compartides entre l'Eva i la protagonista del llibre. Per exemple, l'Eva Baltasar també es va trobar en la situació d'haver de dormir al carrer durant dos dies –estan d'Erasmus a Berlín amb vint anys-, i també va guanyar-se la vida netejant cases mentre estudiava pedagogia: "primer vaig treballar de cambrera, però se'm marcia l'ànima i m'explotaven. Vaig preguntar-me què sabia fer bé, i la resposta va ser netejar, la meva mare me'n va ensenyar... la veritat és m'agradava més netejar cases que fer de cambrera, tenia els horaris que volia i vaig poder descobrir aquesta cosa fantàstica de conèixer les cases de gent desconeguda".
La fascinació
"La protagonista necessita donar un sentit a la seva vida, per això decideix crear una religió pròpia amb Maria com a deessa. Converteix casa seva en un temple en el qual adorar a aquesta Maria, que és la Verge Maria i a la vegada no ho és... és una fascinació delirant, però per mi ha sigut tan fascinant d'escriure que no volia sortir", assegura l'Eva. Un cop més, trobem un paral·lelisme entre la protagonista i l'escriptora, que en aquesta part posa sobre la taula la seva educació en una escola de capellans. Malgrat haver-se format en el catolicisme, l'Eva Baltasar no es considera creient, tot i que reconeix que, abans de posar-se a escriure, s'encomana a l'Esperit Sant: "només són dues paraules que no signifiquen res, però és cert que, abans de posar-m'hi, miro al cel i dic: Esperit Sant, ja em diràs què he d'escriure".
Requisits per escriure
"En dies com avui, que havia de venir al 'Tot És Comèdia', ja ni em poso a escriure... prefereixo llegir", respon l'Eva Baltasar quan li preguntem quines manies té a l'hora d'escriure. "Necessito tenir dies sencers per dedicar-m'hi, estar sola amb mi mateixa, tenir les necessitats fisiològiques satisfetes i trobar-me amb una veu narrativa que em sedueixi".
