Puigdemont candidat a les eleccions catalanes, què passa si torna a Espanya?

Barcelona

Carles Puigdemont serà el candidat de Junts a les properes eleccions catalanes. Ho ha anunciat en una conferència des d'Elna, una localitat del sud de França. L'expresident de la Generalitat assegura que no es podria explicar ni a si mateix una decisió diferent.

El líder de Junts també ha assegurat que no busca el que és més còmode i menys arriscat per a això i ha renunciat a encapçalar la llista de Junts a les eleccions europees.

Más información

• Calendari eleccions a Catalunya 2024
• Puigdemont serà el candidat de Junts a les eleccions catalanes

Què passa si Puigdemont torna a Espanya?

Fonts de l'alt tribunal consultades per la Cadena SER sostenen que no hi ha causa d'inelegibilitat que impedeixi Carles Puigdemont concórrer a les eleccions catalanes perquè no ha estat condemnat i no ha estat processat per delicte de rebel·lió o terrorisme. A més, el procés electoral i el calendari juguen a favor seu. No cal la seva presència a Espanya per formalitzar la seva condició de diputat. Fins i tot la mesa del Parlament està permetent el vot telemàtic als fugats, tal com va fer aquest dimecres Lluis Puig a la decisiva votació dels pressupostos. Si Carles Puigdemont hagués de viatjar a Espanya sense la llei d'amnistia aprovada, les fonts consultades donen per fet que el jutge Pablo Llarena executaria l'ordre de cerca i captura nacional i n'ordenaria l'ingrés a la presó.

Carles Puigdemont s'enfronta a fins a 12 anys de presó per malversació a la causa del procés. A aquest sumari cal afegir-ne dos més. El primer, la causa per terrorisme que ha reactivat el jutge de l?Audiència Nacional, Manuel García Castelló, i que acaba d?assumir el Tribunal Suprem. L?alt tribunal considera que hi ha indicis que l?expresident de la Generalitat era qui estava darrere dels greus incidents registrats a Catalunya, després de conèixer-se la sentència del Procés i que signava Tsunami Democràtic. El segon sumari se segueix a Barcelona. El cas Voloh que investiga les connexions del Procés amb Rússia i sobre el qual planeja una acusació contra Puigdemont per alta traïció.

Aquestes causes han forçat el retoc del text inicial de la llei d?amnistia perquè Carles Puigdemont no es quedi fora del perdó. Al delicte de terrorisme s'exclouen les referències al codi penal i es refia tot a la legislació europea. D'aquesta manera s'intenta sortejar la tesi del "terrorisme de carrer" que és una creació jurisprudencial espanyola que va servir d'eina en els pitjors anys de la kale borroka d'ETA. En el cas de l'alta traïció, s'ha intentat crear un tallafocs apel·lant que l'amenaça sigui "efectiva i real amb ús de la força contra la integritat territorial".

Finalment hi ha el delicte de malversació. La nova llei estableix un marc semblant a la reforma del codi penal que ja van pactar el PSOE i els seus socis parlamentaris. El text preveu amnistiar els casos en què no s'hagi produït un enriquiment personal amb els diners públics. En aquest punt, recorden fonts jurídiques, el Tribunal Suprem ja va rebutjar rebaixar la condemna a Oriol Junqueras amb aquest argument. Va dir que els fons públics del procés s'havien destinat a cometre un delicte i que, per tant, ens trobàvem davant d'una malversació agreujada.

Terminis de l'amnistia

Junts posa data a la tornada de Carles Puigdemont el proper mes de juliol. Aquest mes ja s'hauran celebrat les eleccions catalanes i la llei d'amnistia, que dóna dos mesos als jutges perquè decaiguin les mesures cautelars i les ordres de detenció, haurà desplegat els seus efectes.

El Fiscal General de l'Estat ja va enviar una sol·licitud a la Fiscalia de Catalunya ia la de l'Audiència Nacional el mes de desembre passat per avançar la feina i recopilar totes les causes vinculades al procés que estiguessin obertes i que es puguin veure afectades després de l'entrada en vigor de la llei d´amnistia.

Tot i això, els temps de la política no són els temps de la Justícia. L'aplicació de la llei correspon als jutges que tenen eines per dilatar els terminis. La primera no ha de complir el termini de dos mesos per tramitar els processos perquè sigui impossible a causa de la sobrecàrrega de treball. La segona no suspendre les mesures cautelars en vigor perquè tinguin dubtes sobre l'encaix de la llei a la Constitució Espanyola ia les lleis europees. En aquest punt, la sala penal del Tribunal Suprem pot elevar una qüestió d'inconstitucionalitat i el Tribunal Constitucional, encara que la llei digui que els recursos no suspenen els seus efectes, pot decidir el contrari i paralitzar la llei fins que resolgui sobre el fons. El resultat pot ser idèntic si la qüestió puja a la Justícia Europea.

A més, fonts del Tribunal Suprem recorden que hi ha una altra possibilitat: La qüestió d'inconstitucionalitat i la qüestió prejudicial s'eleven quan hi ha dubtes, però no quan no n'hi ha. Tal com va passar amb la reforma del delicte de malversació. La llei es va aplicar, però no en el sentit que els hagués agradat als seus autors.