Maria Lluïsa Solà: “Em vaig quedar glaçada”

Barcelona

Avui connectem el “Llapis de Memòria” d’una de les veus que més ens han acompanyat al cinema i que, per tant, formen part de la nostra vida. És la Maria Lluïsa Solà o, el que és el mateix, l’actriu que ha fet parlar en espanyol a Susan Sarandon, Glenn Close, Kathy Bates, Kim Basinguer, Jamie Lee Curtis o Sigourney Weaver. Aquesta última actriu no fa pas gaire (a la Gala dels Premis Goya) que va reivindicar el talent, moltes vegades a l’ombra, de la convidada del “Llapis de Memòria” d’avui.

Els primers passos al món del doblatge

Mentre la Maria Lluïsa estudiava comerç va entrar a l’Institut del Teatre. Quan estava a l’últim curs va sentir que Radio España estava fent unes proves per treballar amb ells. D’aquesta manera, va acabar fent radioteatre i radionovel·les “Tenies una persona al costat que anava fent afectes”, recorda l’actriu de doblatge.

Aquest no va ser l’únic càsting que va superar, ja que, poc després, es va interessar pel doblatge i també la van agafar. “Vaig començar a fer paperets petits. Quan comences vols fer coses grans, però és millor començar de mica en mica per agafar la tècnica”.

Una dona de moltes veus

Fa més de 60 anys que la Maria Lluïsa treballa com a actriu de doblatge (el que es tradueix com a més de 3.000 pel·lícules on ha posat veu) i segueix en actiu. Ella estava mirant la passada gal·la dels Goya en directa quan va veure a Sigourney Weaver alabant-la per la seva feina. “Que maco. Em va semblar meravellós. Em vaig quedar glaçada”.

Explica que l’art del doblatge ha canviat molt durant els darrers anys. “Abans es doblava molt diferent. Estàvem tots a la sala. Des de la COVID treballem tots separats i és molt més difícil perquè no tens la rèplica del company”.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".