Cris Juanico: “Moltes de les meves cançons surten de caminar per la platja sense música”

Barcelona

Avui connectem el “Llapis de Memòria” del músic menorquí Cris Juanico, el que va ser membre i compositor de “Ja t’ho diré”, i d’algun altre grup més. Ja fa anys que té el seu projecte en solitari, un projecte en el qual ha cantat cançons pròpies, ha portat cançons populars menorquines al rock i s’ha convertit en “crooner”, dotant amb la seva personalitat clàssics de Frank Sinatra, Cole Porter o Leonard Cohen. Ara, ha publicat un disc de poemes musicats d’algú molt especial per ell. Es titula “Cançons de Xerxa” i et transporta directament a Menorca.

Barallant-se per la guitarra

El Cris va tenir la seva primera guitarra als 5 anys i va néixer a una casa on la música era un tema essencial. El seu pare tocava en un grup i recorda com, en tornar de l’escola, el primer que feia era agafar la guitarra de la família. “A casa som bastant músics. A les festes en repartim les guitarres i els repertoris. La nit de Nadal és brutal”.

Diu que amb el primer grup que va crear a Menorca es creien els The Rolling Stones. “A escala menorquina. Fèiem rock molt simple amb lletres pròpies”.

L’any 1991 ja formava part del grup “Ja t’ho diré” i van decidir sortir de Menorca per mirar de créixer. “Qui no arrisca no pisca”.

Cançons de Xerxa

Sobre el seu procés creatiu explica que moltes de les seves cançons surten de caminar per la platja sense cap més estímul. "Escolto la que em diu el cap". Va tenir de professor a Joan López Casanovas que, sota el pseudònim de "Pere Xerxe", escrivia poesia. "A la seva classe provocava que la literatura passés a formar part del teu dia a dia", recorda el músic. "Per fer música has de fer cançons i quan fas cançons la literatura hi té presència". Ara, el Cris, ha tret el disc "Cançons de Xerxa", on li posa música a l'obra del seu antic mestre.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré de dilluns a dijous, de 15h a 16h, a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".