"Expedient Tiscar": una mossegada que condemna l'assassí

Barcelona

Els investigadors dels Mossos d'Esquadra que es van fer càrrec de l'assassinat brutal de la Marina Ruiz, el febrer de 1999, a Cervera, a prop d'un polígon industrial de Cervera, a la província de Lleida, estaven en un atzucac i no trobaven el desllorigador. Tenien molt clar qui havia matat la jove de 24 anys, però no tenien proves sòlides contra ell.

Després de mig any d'investigació infructuosa, els agents, reunits en una taula, amb les fotografies de l'escena del crim al damunt, van pensar, com a última opció, obrir una via forense pionera a Espanya, per la qual van necessitar un especialista. El jutge els va autoritzar la petició, i van encarregar un estudi que va esdevenir clau en el judici, l'any 2001.

Tot i que a Espanya, es tractava d'una prova pionera, als Estats Units l'havien fet servir en un judici més de vint anys enrere, contra l'assassí en sèrie Ted Bundy. Fins aleshores, els Mossos sentien molta impotència, perquè mentrestant el principal sospitós s'estava passejant per tots els platós de televisió fent-se l'afligit.

Explicava que la Marina entrava a treballar dues hores abans i quan van passar els fets estava dormint. Avui dia, amb el senyal dels telèfons mòbils, podrien arribar a comprovar-ho, però el 1999 era impossible. Ningú podia verificar la seva versió, però la policia tampoc no la podia desmuntar.

Volien fer passar el crim per un suïcidi?

Qui va matar la Marina Ruiz van arrossegar el cadàver fins a les vies del tren, on la va veure un maquinista. L'autòpsia va reforçar la hipòtesi de la policia: qui l'havia matat la coneixia bé i tenia motius personals. L'anàlisi forense va confirmar que va morir per asfíxia, tot i que els cops al cap, més d'una vintena, i les ferides abdominals també eren mortals. Va patir una violació brutal, amb trencaments des de la vagina i l'anus, i les marques a les mans eren de protegir-se dels cops amb la barra metàl·lica.

Únete al canal de WhatsApp de la SER