Amb Veu De Dona: més visibilització de les dones en tots els àmbits!!!

Lleida

L''Amb Veu De Dona' d'aquest 2024 l'ha dedicat Ràdio Lleida a les dones en els diferents àmbits de la comunicació per tal de fer coincidir aquesta jornada de reflexió sobre el moment de la presència femenina arreu amb la commemoració del 90è aniversari de Ràdio Lleida, la ràdio degana a les terres de Lleida, que s'ha complert aquest passat mes de gener.

Així, una de les primeres taules de debat en què es proposa quin és i quin hauria de ser el paper de les dones ha estat la taula de debat sobre les dones i la dansa. A les comarques de Lleida hi ha 11 escoles de dansa, totes elles dirigides per dones. Majoritàriament el seu alumnat és femení, tret d'algunes excepcions que també es comenten. És una activitat, la dansa, massa feminitzada? Està prou visibilitzada? Protegida com a art, difosa, promocionada per les institucions? Són totes elles preguntes que s'analitzen en aquesta taula amb Rosa Sánchez, directora de l'escola de dansa lleidatana "Espai Dansa"; Irene Cascos, directora de l'escola "Arts Centre de Dansa"; amb Sandra Macià, directora de "Dancescape" i amb Montse Lozano, directora de "La dansa estudi".

En l'àmbit institucional, les polítiques d'igualtat han de ser transversals. S'hauria de superar el model de compartiment estanc i anar per lliure. La perspectiva de gènere s'ha d'impregnar en tota l'acció de govern d'una institució, com és l'ajuntament de Lleida. Aquesta és la missió que vol dur a terme al llarg del mandat la 4a tinenta d'alcaldia de l'ajuntament de Lleida i regidora de Bon Govern i Polítiques Feministes, Carme Valls

Quin és el pes de la dona en la ràdio i quin hauria de ser? Una reflexió que porta a Ràdio Lleida a convidar en aquest Amb Veu De Dona de 2024, coincidint amb el 90è aniversari de Ràdio Lleida, a quatre dones periodistes que han estat al llarg de la seva trajectòria vinculades d'alguna o una altra manera amb la ràdio i també amb la Cadena SER per tal que ajudin a analitzar quin és el papar de la dona al món de la comunicació i com preservar la "màgia" de la ràdio. Aquestes periodistes són Ares Escribà, cap de Comunicació de la Paeria de Lleida; Estela Busoms, redactora de Catalunya Ràdio a Lleida; Anna Gómez, subdirectora del diari Segre i Pili Garcia, coordinadora de les emissores Emun.

Durant la taula es posa de manifest que les veus femenines, des de l'inici -i aquí s'ha recordat amb afecte la qui fou la primera locutora de Ràdio Lleida, Maria Tersa- sempre han estat fonamentals per a la ràdio i perquè arribés els missatges de forma clara i agradable a l'oient. I això es mantè avui, amb dones dirigint i presentant els principals programes líders de la radiodifusió, com és actualment l'Àngels Barceló i abans d'ella la Pepa Bueno als matins de la SER amb l'Hoy por Hoy.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

No obstant això, també s'ha destacat que el gènere canvia, i molt, quan es pugen pisos en les empreses de radiodifusió -i de comunicació en general-, i quan s'obren les portes dels despatxos els qui els ocupen no són precisament dones sinó més aviat homes. I això totes s'ho han trobat, segons expliquen, al llarg de la seva trajectòria en diferents mitjans de comunicació.

I aquí el debat és si les dones periodistes estan disposades a renunciar a la seva vida personal com ho han fet algunes dones polítiques .. i d'aquí s'explicaria l'alt índex de dones solteres, divorciades o separades en aquest món, o si cal canviar els fonaments d'una societat patriarcal que obliga a triar quan als homes mai se'ls ha obligat a triar res, i allí segueixen dins dels despatxos de les direccions dels mitjans.

A banda de la Paeria, també la Diputació de Lleida està desenvolupant diferents projectes relacionats amb les polítiques d'igualtat. I d'aquesta feina se n'ocupa la diputada d'Igualtat, Sandra Marco, qui ressalta que, com a institució al servei dels municipis de la província, també és feina de la Diputació atendre totes les demandes que rebi dels pobles de Lleida a l'hora de voler implementar polítiques d'igualtat de gènere en les seves accions de govern.

Sandra Marco també és alcaldessa de Soses i com a tal també explica la seva primera experiència, com a dona i com a alcaldessa. Una experiència que va passar ja fa uns anys (l'actual és el seu segon mandat). Explica que en la primera reunió de govern, la resta d'edils -tots ells homes- enlloc de dirigir-se a ella en tant que persona última a qui correspon prendre una decisió relacionada amb l'urbanisme, només es dirigien al regidor d'Urbanisme i ella va haver-los de cridar l'atenció no sense abans sentir-se invisibilitzada i menystinguda. D'allò en fa uns quants anys, però ara "les coses han canviat" i ella ja no és l'única dona i hi ha menys patriarcat i condescendència per part de la resta de membres de la corporació municipal. Confia que la situació vagi avançant en la mateixa línia en la resta de municipis de la demarcació de Lleida.

En l'àmbit de l'emprenedoria coneixem el cas de la Núria Rosell, gerent de l'empresa Suela Ràpid, de reparació de calçat (entre moltes altres coses) i que recentment ha rebut el premi de millor comerç sostenible de la Generalitat de Catalunya. Explica Rosell la seva trajectòria, la voluntat de tirar endavant un projecte d'empresa sent dona i trobant-se amb actituds molt masclistes en el camí -explica l'anècdota d'un operari a qui es va haver d'enfrontar perquè havien de canviar un llum de la botiga i l'home insistia que havia de parlar amb el marit de la Núria- però que amb voluntat i paciència, tot s'ha pogut superar. De fet, ella segueix fidel al lema que ha seguit sempre i encara segueix: "jo puc".

L'Amb Veu De Dona d'aquest 2024 de Ràdio Lleida-Cadena SER també ha volgut conèixer la importància de l'associacionisme ja sigui veïnal com empresarial a l'hora d'aconseguir fites amb perspectiva de gènere, com ara la de superar la situació que es dona actualment en moltes ciutats -també a la de Lleida- de la diferència entre el nombre de carrers amb noms d'homes i el nombre de carrers amb noms de dones. Al barri de Balàfia, on sempre hi ha hagut un moviment feminista potent, el percentatge és millor que a la resta de barris de la ciutat de Lleida, i aquest percentatge és del 25%. La resta de la ciutat el percentatge de carrers amb noms de dona és molt inferior. En aquesta taula es va comptar amb el testimoni de Natàlia Piñol, presidenta de DonaBalàfia, que defensa la lluita per la "visibilització" de les dones perquè "el que diuen i fan les dones és important", segons va dir. També hi havia en aquesta taula Jos Farreny, actual presidenta de l'Associació Veïnal de Balàfia, qui va posar de relleu la importància de l'associacionisme per tirar endavant projectes de paritat de gènere; mentre que Pili Sánchez, presidenta de l'Associació Veïnal de Magraners va indicar que una dona és igual de vàlida que un home per liderar una associació veïnal -a Lleida, hi ha paritat en aquest sentit-, tot i que s'han de fer sacrificis i extendre els horaris més enllà del que a vegades caldria. També es va poder comptar en aquesta taula amb el testimoni de Laia Rogel, presidenta de l'Associació d'Empresàries i Professionals Ap! de Lleida qui va parlar de l'associacionisme i més si és en entitats on bàsicament hi ha dones per ajudar-se entre totes a augmentar i millorar la visibilització del col·lectiu, que és una de les armes de lluitar contra la desigualtat.

Per acabar i coincidint amb l'augment de l'interès social per l'esport femení, un dels àmbits de la lluita feminista en què s'estan guanyant quotes de visibilització a marxes forçades, l'Amb Veu De Dona de Ràdio Lleida ha comptat amb el testimoni de Marina Graell, una noia de 28 anys que és capitana del Handbol Femení. La Marina diu que gràcies als èxits del futbol femení, d'haver guanyat títols mundials s'ha guanyat en visibiltat. Però cal tenir en compte que hi ha més esports més enllà de futbol. Cal que ara els mitjans, diu, mirin més cap a altres esports femenins. Confia que aquesta mirada cap al futbol femení contribueixi a fer més atractiu també pels mitjans altres esports, com el handbol femení.