Espartac Peran: “Per parlar de la mort m’han arribat a preguntar si tenia un trauma”

Barcelona

Avui connectem el “Llapis de Memòria” d’Espartac Peran que fa més de 25 anys que està a TV3, on ha fet de tot: ha presentat el TN Nit, ha fet la informació del trànsit, ha retransmès la cavalcada dels reis mags de Mataró i la cantada d'havaneres de Calella, s’ha posat al capdavant de La Marató de TV3 dedicada als trasplantaments juntament amb Xavi Coral amb qui també va compartir presentació a “Divendres”, el magazín que més ha durat a les tardes de TV3. Ara és el director del concurs “Atrapa’m si pots” i autor del conte “El secret de la calaixera”, un conte sobre les pors, la vida i la mort.

Els inicis

A l’escola, l’Espartac veia com un dels seus professors, en Jaume Mateu Bullich (més conegut pel seu nom artístic: Tortell Poltrona), feia de pallasso al patí. “Intentava imitar-lo”, recorda el periodista. A ell no li agradava jugar a futbol, sinó que sortia al patí i cridava: “Qui vol jugar a pallassos?” i, seguidament, se li apropaven tots de nens que conformaven el públic dels seus propis espectacles de pallasso. Un dia, una mestra se li va apropar i el va amenaçar de fer-lo repetir curs si no deixava de fer aquells números. “Aquesta sentència va acabar amb la meva vocació”.

“Som poc agraïts amb la gent que fa cultura”, creu el presentador. “El Tortell Poltrona continua batallant-se amb els polítics perquè li deixin continuar tenint la carpa on sempre l’ha tingut”.

La mort

L’Espartac reivindica que s’ha de parlar molt més de la mort. Per introduir el tema als més petits ha escrit el conte “El secret de la calaixera”. “En el conte he posat cara a la mort. És una nena maca. Estic fart de veure una mort fosca que no es pot veure”, explica l’autor. “Si li donem l’esquena a la mort i volem esquivar el, no podrem fer les paus”.

El periodista també destaca la bellesa dels cementiris i els defineix com a “regals de pau”.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc. No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".