"Expedient Tiscar": la desaparició sense resoldre que va canviar la manera d'investigar-les
La família de la Cristina Bergua va aconseguir, juntament amb altres pares, la creació d'una unitat especialitzada dels Mossos, l’Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes
"Expedient Tiscar": la desaparició sense resoldre que va canviar la manera d'investigar-les
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Fa gairebé trenta anys de la desaparició de la Cristina Bergua, una adolescent de 16 anys de Cornellà de Llobregat, de la qual mai s'ha sabut res més. El seu cas és un paradigma de les investigacions que es feien abans. Ara cal denunciar una desaparició immediatament, i no s'ha d'esperar 24 hores a fer-ho, però en aquella ocasió la policia de la comissaria va demanar al pare de la Cristina esperar unes hores més abans de posar la denúncia.
La lluita de la família, aprofitant la pedra que havien picat més famílies, va aconseguir la creació de l’Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes, el canal d’informació dels Mossos d'Esquadra a les famílies. Al costat dels pares de la Llum Valls, una noia, també de 16 anys, desapareguda a Sabadell el 7 d'agost de 1997, van crear InterSOS, una organització d'ajuda a les famílies de persones desaparegudes sense causa aparent.
A més, la recerca de la Cristina Bergua també va contribuir a l'agrupació de les bases d'ADN. Fins aleshores, cada policia anava a la seva i tenia el seu sistema propi, per la qual cosa creuar les dades era més difícil.
El cas de la Cristina Bergua
L'endemà de la desaparició, el mes de març del 1997, el pare de la Cristina va trucar a Televisió Espanyola. Va preguntar si el programa Quién Sabe Dónde podia fer-se ressò de la desaparició de la seva filla. És un programa que s'emetia els dilluns a la nit, i es dedicava a buscar persones a qui se'ls havia perdut la pista. Aquell mateix dia el programa va informar que l'adolescent estava desapareguda.
La policia va arribar a rebre una carta anònima que insinuava que a la Cristina l'havien llençat a un contenidor. Comencen a excavar a l'abocador del Garraf, on van a parar els residus de Barcelona i la seva àrea de metropolitana. La factura dels treballs es va elevar fins als tres-cents mil euros, i quan els diaris ho publiquen, hi va haver rebuig. Les excavacions es van reprendre després de l'estiu, perquè amb la calor els residus emanen gasos molt tòxics, però les tasques van ser en va.
