Paraules amb ADN local: angrota, andana o popes...

Barcelona

Més de sis milions de persones parlen el català a Catalunya, la majoria de les paraules que fem servir responen al que es coneix com a català estàndard. És a dir, la varietat de comunicació comuna entre tots els parlants. Fora d'aquest llenguatge estès i entès per la majoria hi ha el llenguatge localitzat, aquell que només es fa servir en determinats punts del país.

Durant tota la setmana desenes d'oients i col·laboradors del programa han fet arribar al programa Aquí Catalunya paraules que només diuen al seu poble o ciutat. Els veïns de Badalona han explicat que, per exemple, a l'autobús li diuen tusa (per l'empresa que feia aquest servei) o als xuixos, el dolç amb crema a l'interior i molt de sucre per fora, li diuen tornem-hi. El periodista de SER Catalunya i veí de Badalona, Xavier Saisó, ha explicat que la pastisseria que feia aquest dolç "tan i tan bo" que la gent deia, "tornem-hi".

A Sabadell tenen la seva pròpia manera d'anomenar els quicos i el fuet. A la cocapital del Vallès Occidental fan servir xurruques per parlar dels quicos i petador per referir-se al fuet.

La Costa Brava també és una zona rica pel que fa a les paraules pròpies. A Tossa de Mar a les onades li diuen andanes, també a Blanes. Per referir-se a les patates els tossencs fan servir el mot trunfo i per parlar dels tomàquets de sucar diuen cagalls. A prop de Tossa, a Lloret, per parlar de les formigues diuen forniga. Això al sud de la Costa Brava, a l'extrem nord del país, a Portbou, quan han de parlar dels eriçons de mar diuen angrota. A Figueres diuen carrota i no pastanaga, cap-rodó i no mareig o espàrguls i no espàrrecs.

Si baixem cap al sud i ens aturem a la Terra Alta, trobem la paraula fato, que vol dir coses. Pel que fa als animals, a Corbera d'Ebre les formigues són patarets, les orenetes són abronets i els llangardaixos són fardatxos. Ens ho ha explicat la Rosanna Rel, meteoròloga de SER Catalunya.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En alguns punts de Lleida quan han de parlar del bacallà parlen de badejo, per dir abans fan servir la paraula ades. També a Lleida, quan parlen de pits diuen popes.

El filòleg de capçalera de l'Aquí Catalunya, Magí Camps, ha explicat que és important mantenir la singularitat d'aquest fet i incentivar i potenciar l'ús de les paraules locals. "És normal que hi hagi un punt de reivindicació, a tots ens agrada la singularitat"