Es consolida l'èxode urbà a la Regió Metropolitana de Barcelona

Barcelona

Les dades dels moviments migratoris dins de la Regió Metropolitana de Barcelona mostren que s'està consolidant un èxode urbà cap a zones menys denses o rurals. Un estudi de l'Institut Metròpoli apunta que, en els pròxims cinc anys, gairebé 70.000 persones marxaran de les ciutats a viure en poblacions més petites. El perfil dels ciutadans que es traslladen a zones menys denses és el d'una persona jove que busca un habitatge millor.

L'any 2020 coincidint amb la pandèmia van marxar de ciutats a poblacions més petites més de 17.000 persones i aquest estudi explica que no va ser un fenomen puntual, sinó que s'ha mantingut en els darrers anys i no s'ha aturat. Els autors del treball calculen que, entre 2023 i 2027, 70.000 persones sortiran de les grans ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona per anar a zones menys denses o rurals. Això vol dir que el 30% dels que faran un canvi de municipi seguiran aquesta tendència.

El perfil de les persones que fan aquest canvi de residència és el d'un ciutadà jove, de 36 anys de mitjana, i nascuts a Catalunya.

Sergio Porcel, autor de l'estudi i cap de l'Àrea de Cohesió Social i Urbana de l'Institut Metròpoli, explica que el preu de l'habitatge no és el principal motiu per marxar de les grans ciutats, però sí que ho és la recerca d'un habitatge i un entorn millor: "Busquen contacte amb la natura, vinculat amb la criança dels fills, sortir de l'àmbit tan estressant de la ciutat, però també valoren disposar d'habitatges de major superfície. Veiem que la satisfacció que expressen per l'habitatge i l'entorn residencial és molt més elevat en aquestes àrees que a les grans ciutats".

Menys servei de transport públic.

A l'altra part de la balança, els que marxen de les ciutats no estan tan satisfets amb la distància que han de recórrer per accedir a serveis com el Centre d'Atenció Primària o una biblioteca. I tenen també menys accés al transport públic, especialment ferroviari.

La mobilitat és un dels hàndicaps d'aquest canvi perquè les zones menys denses tenen un pitjor servei de transport públic i les persones que s'hi traslladen, dues de cada tres, treballen en una població diferent a la que viuen. I, fins i tot, canvien de municipi per anar a comprar determinats productes com roba o calçat. Això fa que la dependència del vehicle privat sigui més elevada i contribueixin a un model de mobilitat menys sostenible.

Impacte en els llocs de destinació

L'estudi apunta que s'haurà d'analitzar si aquests moviments que incrementen la demanda d'habitatge en els llocs menys densament poblats poden acabar provocant un augment de preus al mercat residencial. També s'haurà d'estudiar si apareixen conflictes entre els locals i els nouvinguts.

I veure també si s'escullen només com un lloc dormitori impacte que això pugui tenir sobre la mobilitat, en el sentit de fomentar un model poc sostenible.

Per acompanyar aquest flux migratori de les ciutats a les àrees més rurals s'haurien de fer algunes apostes: "Apostar per la descentralització de l’activitat econòmica i cultural, la millora de l’oferta del transport públic i col·lectiu en àrees rurals i l’ampliació del teletreball".